diumenge, 12 de febrer del 2017

VA PASSAR EN UN PETIT POBLE

"El meu poble és tan petit que no surt mai als diaris , ni la TV, ni als mitjans de comunicació...”   per això aquell matí em vaig sorprendre quan en posar la televisió, vaig veure el nom del poble  i una panoràmica dels carrer principal; mentre  la veu del presentador donava detalls de no sé què succeïa allà.


El cor em va fer un salt. Què hauria passat. Vaig parar atenció al que deien i aviat em vaig assabentar que un perillós terrorista estava amagat al poble. Havien trobat el cotxe abandonat en un carreró . La policia, els Mossos d’Esquadra i la Guardia Civil li seguien la pista. És recomanava a la gent del lloc que no obrissin la porta a cap estrany i que no sortissin de casa, ja que podia estar amagat en qualsevol lloc i era molt perillós.
Valgam  Déu! Un terrorista al poble –vaig pensar- aquí que sempre tot eés tan tranquil. Tot seguit vaig mirar per la finestra i és veia un moviment inusual al carrer. Cotxes de policia, els mossos armats rastrejant bars i portals,  ambulàncies estacionades... Els mitjans de comunicació que retransmetien en directe des de la petita plaça, molt a prop del lloc on vivim...

Deien que escorcollarien totes les cases i demanaven a la gent que col·laborés per la seva seguretat. El Jan es va aixecar cap a les deu, sort que era dissabte i no hi havia escola. El primer que em va dir era que havien quedat amb el Ricard per anar a jugar a futbol a la plaça a les onze i ja quasi les eren. Quan li vaig explicar la situació ho va entendre i es van trucar amb l’altre noi i van comentar  l’enrenou que hi havia al poble...

Cap a les dues del migdia, el Jaume, un xicot del carrer de sota, va sortir de casa, fent cara d’acabar-se d’aixecar del llit, amb la son encara enganxada als ulls i se’n va anar cap al cotxe del terrorista aparcat prop de casa seva. Quan anava a obrir la porta es va veure envoltat d’armes apuntant-lo, i cridant que no és mogués i aixeques les mans,

      ¾    Què passa? –va dir aixecant els braços.
      ¾    Perquè obres aquest cotxe –li va dir un Guàrdia Civil que el coneixia.

Uns Mossos d’Esquadra que arribaven, eren amics seus s’hi van apropar, i li van comentar,

      ¾    Que tens el terrorista a casa teva?
      ¾    Quin terrorista?
    ¾    Seguim a aquest cotxe des d’ahir a la tarda. Hi anava un terrorista que fa dies li seguim la pista.
      ¾    Em sembla que us heu equivocat.
     ¾    No, que va;  ahir al migdia van llogar aquest cotxe a Manresa i després de voltes i   parades per despistar-nos, al vespre al vam  seguir fins aquí.

El xicot estava tot confús, però estava segur que la persona que el conduïa  no era cap terrorista i així els ho explicava. El portava una noia molt eixerida. Ahir al vespre vam sopar plegats a la gasolinera de la collada. Li va dir si podia tornar el cotxe  avui a Manresa, que li faria un gran favor. Li pagaria bé, a més podia utilitzar-lo fins avui a la tarda. Com tenia el meu a reparar em vaig creure que feia un negoci rodó.

      ¾    Con era aquesta noia? Quin aspecte tenia? Era estrangera?
      ¾    No, no, crec que era d’aquí, parlava català molt bé i anava molt moderna.
      ¾    Que ets babau. Ella que... va quedar-se a dormir al bar de la gasolinera?
    ¾    No. Havien quedat amb uns amics per anar a esquiar a la Molina. La passarien a recollir més tard. No tenia temps de tornar a Manresa i em va demanar el favor.

S’havia format una corrua de gent al seu entorn, des de periodistes amb micro, altres filmant, curiosos i policies miraven al xicot que no entenia que passava. Mossos i policies van quedar de nou amb un pam de nas.

      ¾    Ara cap a la Molina – va comentar un sergent de la Guardia Civil.
      ¾    Si...si ... a la Molina. Segur que ja són a França, a Andalusia o camí del Marroc.
    ¾  Una altre vegada se’ns han tornat a escapar – Va afegir el cap del mossos amb les mans al cap.

  19/10/2016/


2 comentaris:

  1. He, he, un terrorista disfressat de noi moderna, com canvien els temps...Aquest poble de la foto amb sona, amb el Pedra Forca al fons...
    Petonets, Anna M.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, si, hem de possar una mica d'imaginació amb els anunciats que ens donen. El poble de la foto (d'Internet) és Sant Julià de Cerdanyola, sobre Guardiola, potser hi havies estat quan vivies per aquí. Queda bé amb el Pedraforca de fons.
      Una abraçada M. Roser.

      Elimina