dimecres, 1 de febrer del 2017

EL MEU POBLE ÉS TAN PETIT....



Que no surt mai als diaris, però aquell dia em vaig sorprendre, al veure el telediari, que donaven com a titular una notícia del poble.
Començaré per explicar-vos  una mica com és el meu poble.

És petit però hi ha de tot. Arresserat al  Nord per altes muntanyes, gaudim d’un agradable clima a l’hivern, encara que estem al bell mig del Pirineu.
Al Sud un pantà que rep les cabaloses aigües de dos rius. Al fons planúries d’ametllers i oliveres.
Muntanyes i paisatges es reflexen a les aigües tranquil·les del  “lago”-com diem aquí-.

Doncs bé, un pescador aficionat que freqüenta sovint el llac va capturar una criatura de grans dimensions, meitat truita meitat granota.
Algú, va enviar unes fotografies d’aquest animal excepcional a TV3, i els de la tele van  fer un reportatge.
La bestiola que vaig veure a la televisió, era un peix amb ulls i extremitats de granota.i cos de truita.

Quina llàstima que sortim només a la tele per un cas insòlit!
Sí, realment un fenomen. Ara tots ens preguntem, que més hi pot haver sota les aigües tranquil·les i transparents?

Tant de bo la publicitat repercuteixi al poble i faci conèixer a molta gent aquest raconet encisador del nostre Pirineu!

Com us puc explicar lo bonic que és. Mireu:

La Pobla de Segur és com un niuet
Al mig de dos rius posadet,
Al Nord està Sant Miquel
Que ens protegeix i guareix
Per Sossis i Claverol, cada dia surt el sol.
A l’Oest hi ha Sta. Madalena,
Que de pins i alzines n’és plena
I aquest paisatge exultant
De bellesa excepcional
Es miralla i es complau
En les aigües del llac blau.



Mercè López Gasulla


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada