dissabte, 28 de febrer del 2015

TRISTOS RECORDS DE INFANTESA


Grup d’aficionats a escriure relats.
Ciutat de Berga..
Situació obligada de sortir al relat:
RECORDS DE INFANTESA



La vida no li ha sigut fàcil al Joan, els seus pares l’han tractat sempre amb excessiva duresa. El pare sempre se’n burlava d’ell dient-li que era un poca-pena i que no faria mai res de bo. La mare, autoritària, esquerpa i dominant, mai el deixava fer res, l’acusava sempre de maldestre. Ara viu sol, pare i mare son morts.

Amb cinquanta anys està solter.  No pas per que no li agradin les dones, no. És apassionat i troba a faltar la companyia femenina.  L’educació rebuda i la solitud l’han fet insegur i tímid. No s’atreveix a dirigir-se a cap dona només que per formalitats de veí o comprador. Les dones passen pel seu costat ignorant-lo. No saben el cabdal d’afecte que té per donar, no saben les ànsies que té de fer feliç a una dona i ser correspost.

Ara està assegut en un banc del Passeig de la Pau a la ciutat de Berga; un gos petaner se li acosta i li ensuma les cames. És un gos de raça indefinida, és un gos lleig: una orella tallada pel mig, una pota guerxa, una cua mal tallada. Està brut i es veu clarament que està desnodrit.

Es dirigeix al ca i tot d’una tirada li diu:

– Hola quisso, saps?, t’assembles a la Dite era una gosseta com tu que tenia quan era petit la teníem al terrat de casa i no baixava mai al carrer i jo sempre li pujava més menjar del que li donava la meva mare i era un gos molt manyac i jo me l’estimava molt i saps per que?, per què era l’únic que em comprenia sí i era l’únic ser que mai m’ha estimat i sempre que em pegava el pare jo pujava al terrat i m’abraçava a ella i ella saps? ella m’estimava i  ella em llepava la cara i se m’acostava i ella era la coseta més dolça que he conegut mai i mai la oblidaré com et dius gosset saps que ets molt bonic? si ningú t’estima jo t’estimaré vine amb mi que seràs feliç

L’escena ha estat presenciada per una persona que s’ha entendrit en sentir les seves paraules i tot i que és tímida com ell s’atreveix a dirigir-se-hi amb una veu riallera i amable.

 – ¡¡¡ Eiiiii que aquest gosset l’he vist jo primer !!! si el vols hauràs de passar per sobre del meu cadàver !!! –

Per un moment es creuen les mirades. Davant la intensitat de la mirada d’ell, ella als seus quaranta-nou anys encara es posa vermella.


***

– també t’agraden els gossos?... –
– jo no li pegaria mai a un gos i menys a un fillet meu, els meus pares mai m’han pegat  . . . –
– aixís a tu també t’agraden els escacs? oi que bé, vull dir que. . . –
– no se si podré, em sap greu deixar a la mare sola ella està malalta, però sempre em diu que he de sortir i distreure’m i . . . –
– no podem partir el gos per la meitat oi?. . .
. . . quin nom li posaries tu?. . . –


.

1 comentari:

  1. Els records del Joan són molt tristos, però el relat és tendre i amb un final feliç

    ResponElimina