Crec que jo
mai no he estat capaç d’inventar res. Sempre m’ha semblat que ja estava tot
inventat i la majoria de coses, fins i tot reinventades.
Per
endinsar-me un xic sobre aquest món de les invencions, a mi em venen a la
memòria, aquells famosos invents del TBO. De ben segur que tots els recordeu.
No estic segura que a la pràctica funcionessin però, si més no, eren molt
originals.
Aquests es van començar a editar a partir del 1943. Uns invents així... una mica complexes i força estrafolaris. Tot i que la idea de la sèrie fou del director de la revista, Joaquim Buigas, i el primer dibuixant s’anomenava Nit. Després d’haver passat per les mans d’altres dibuixants, finalment, cap els anys seixanta, se’n va fer càrrec Ramon Sabatés i Massanell
Pel que fa a
Nit i a Sabatés eren pèrits mecànics, la qual cosa feia que, als seus invents,
se’ls pogués donar una “certa” credibilitat. La secció era presentada per un
personatge fictici, el Professor Franz de Copenahgue.
La popularitat
d’aquesta secció va quedar plasmada en el llenguatge popular amb la frase: “es un invento del TBO”, per remarcar
alguna idea una mica estrambòtica o absurda.
Bé, trencant
de raons, avui és un dia meravellós. Les notícies, tant les dels diaris com les
de la ràdio i la televisió, no poden ser més bones: L’atur
ha baixat tant... que es pot dir que gairebé tots els joves tenen feina. Les
guerres s’han acabat... la PAU regna a
tot al món; no hi ha odis, ni rancors ni enveges. S’ha acabat la ràbia! S’han
acabat les pugnes, s’ha acabat la crisi i la misèria. Tothom té una vida digna,
totes les famílies tenen casa per viure. No hi ha ocupes, no hi ha indigents,
no hi ha cap cosa precària...
És un goig
sortir al carrer i veure la cara de felicitat que es reflecteix als rostres de
totes les persones. Ho notem clarament
quan ens saludem amb els nostres veïns, i ens adonem de la cara de satisfacció de
tothom qui ens envolta.
Fins i tot el
temps ha millorat molt: fa calor quan n’ha de fer i fa fred quan toca. Plou amb
mesura per regar tots els horts i no pedrega mai. Tampoc no es queixa ningú de
que hi hagi secada. Tenim l’aigua necessària, tenim... podríem dir... tot el
que ens cal per ser feliços. Què més es pot desitjar?
Ja us deveu
imaginar que tot això forma part dels INVENTS,
que m’hauria agradat molt poder-los enginyar i que a més a més funcionessin.
Llàstima que no ha estat possible!
13 d’octubre de
2014
Els invents del TBO, quins records d'una època ja llunyana, sempre me'ls mirava.
ResponEliminaEls invents de la segona part del relat, llàstima que ningú pugui fer o dissenyar que funcionin.