PER QUÈ NO! HEM TORNAT AL BULLIDOR DE LA LLET.

Ens despertàvem i poc després esmorzàvem en un dia gris que no albirava cap esperança de millorar. El Telenotícies en anunciava insistentment i en diferents programes que era el primer dia d’hivern. Després de llegir i jugar una mica al “Rummi” tornàvem a guaitar pel finestral i ens sorprenia un raig de sol i un cel transparent i clar. Les boires s’havien escampat i tot ens convidava a fer una curta sortida.

Aleshores, on podíem anar? Aquesta era la pregunta que ens voltava pel pensament. Com feia uns quants dies que teníem la idea de visitar el Bullidor de la Llet vam decidir anar-hi. 

El lloc és proper a Bagà i és de fàcil accés caminant una estona. Deixàvem el cotxe a l’aparcament de Cal Cerdanyola i empreníem el camí, l’antic camí de Cerdanya que uneix les dues comarques mitjançant el coll de Pendís. 

La gran quantitat d’aigua que baixava pel riu del Pendís, afluent del Bastareny, ens augurava una grata visió del fenomen natural. Al cap de poca estona, potser 12 0 15 minuts; travessàvem el pont  de pedra sobre el riu. Seguidament pujàvem per un camí marcat en la pedra fins a un cartell que ens indicava a la dreta al Bullidor i de front el Camí dels Empedrats. 

Pocs minuts ens trobàvem a la palanca de fusta que ens permet passar sense mullar-nos el petit braç d’aigua. El soroll ens comunicava que la canal d’aigua de desguàs del Bullidor baixa rabent i plena. Un parell de pujadors i estàvem on volíem davant de la paret de pedra on surt en molta força l’aigua. 

El Bullidor de la llet és una surgència natural que quan ha plogut força per les contrades properes brolla majestuosa i amb tanta força que l’aigua surt blanca com si fos llet. Només quan l’aigua baixa abundosa es produeix aquest fenomen.  

 

Cal remarcar que el brollador és espectacular en èpoques plujoses i de desglaç, però queda completament sec durant alguns períodes de l'any. Aquests dies de tanta pluja han servit per a que es repetís el fenomen. 

Després de fotografiar-lo van iniciar el nostre retorn. He llegit que en total la ruta té un quilòmetre dos-cents metres. En arribar al final del camí ens deturàvem una estona al nou refugi de Vents del Cadí on bevien un refresc. Aquest refugi està obert des del mes de juny de l’any 2014. 

Asseguts a l’entorn de la taula preníem el sol del migdia. Malgrat el termòmetre marcava els 0º el sol escalfava fent-nos oblidar de les desagradables notícies d’aquest país.  

Vam passar un bon i curt matí fent dues coses que ens agraden, caminar i fer fotografies, i tornàvem satisfets a casa. 

Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.