dimecres, 3 d’octubre del 2012

ELS PRIMERS ROVELLONS


Després de les darreres pluges, els boscos s’han assaonat un xic, i tímidament comencen a aparèixer els primers bolets. Primer en surten alguns de nul valor culinari, que són els predecessors dels preuats  rovellons.
 
La Maria ho sap prou bé, amb els quasi 70 anys a l’esquena, tota la vida ha viscut en aquella masia aïllada a l’alt berguedà. Després d’un estiu molt calorós, amb tempestes i pedregades, i un setembre poc plujós, dues setmanes enrere va ploure un xic i  va començar a fermentar el terra. Ara per fi, ha plogut amb ganes, tot i que encara caldria que ho fes més. Avui abans de clarejar ja era al bosc i resseguia els principals indrets, aquells més humits, on comencen a aparèixer els preuats fong. S’ha topat amb alguns pixapins, que li han demanat on podrien trobar bolets, i els ha dit que miressin per aquells racons. Prou se’n guardarà bé la Maria de revelar els seus llocs secrets. Només el seu fill i el nét gran ho saben, però  ells tenen molta feina i no poden pujar gaire a buscar-ne. 
  
Cap a les onze ha tornat  a  casa amb una cistelleta. Potser hi havien uns dos quilos, no és que sigui molta quantitat , però veien  els que tornen amb la cistella buida, esta molt satisfeta. Al Ton, el seu home mai li han agradat els bolets, per això a la tarda els portarà al poble; el seu fill, la jove i els néts en faran una gran festa.
 
Si el temps hi acompanya una mica el diumenge serà bon dia per trobar-ne, llavors  pujaran tots a la masia, fill, jove,  cunyats,  cosins i amics. Tots  a collir bolets, després faran la gran festa, vaja una costellada i els bolets que “trobin”  a la brasa.
 
 A la Maria i al Ton  no els deixaran que facin res, doncs no els  volen donar feina, perquè són grans, però ella al matí ja haurà anat a seguir els seus raconets i tindrà els rovellons a punt, perquè, segons ella, a  l’hora que pujaran aquells galifardeus, segur,  segur,  que amb la munió de boletaires que regiren el bosc  els caps de setmana, pocs en trobaran. També vol assegurar-se que ningú li descobreixi  els seus amagatalls.
 
 -2 d’octubre de 2012-

4 comentaris:

  1. Caram, quins rovellons...Fan molta patxoca, però a mi m'agraden més les llenegues, els rossinyols, els ous de reig...
    Em fa gràcia que el secret més ben guardat dels boletaires, és el lloc on ha aconseguit aquests petits tresors culinaris i són uns mestres en l'art de despistar...
    A veure si se'n fan després de les darreres pluges.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comencen a sortir-ne alguns de rovellons, i també alguns rossinyols i fredolics. Les llanegues sembla que es fan esperar.De fet els boletaires no volen revelar pas els seus racons privilegiats, tot hi que hi ha sempre algun que els descobreix.
      Una abraçada

      Elimina
  2. jo vull saber on és troben aquests rovellons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla Gemma que ho tens dificil, perquè jo tampoc se on els han trobat.
      Petons

      Elimina