L’edifici consta d’una nau rectangular única coberta en volta de canó que descarrega el seu pes damunt de dos arcs torals que reposen sobre dos pilars adossats al mur i dues columnes. Aquestes dues columnes són decoratives ja què els arcs descansen en dues mènsules.
L’absis de forma semicircular i cobert en volta de quart d’esfera segueix l’orientació clàssica d’est-oest. El terreny on s’alça no permet l’accés per la banda sud i per això es fa per l’oest. El mur s’allarga per damunt la porta per la construcció del campanar d’espadanya de dos obertures de mig punt.
Exteriorment la coberta de la nau i l’absis està feta amb lloses de llicorella.
La porta d’accés ha estat modificada i al s. XVI s’hi van afegir dues finestres quadrades laterals. Malgrat les reformes posteriors encara podem apreciar l’arquivolta decorada amb dents de serra original. És una de les poques mostres d’escultura conservades a Andorra, juntament amb les que es troba a la porta de l’església de Santa Coloma. El porxo va ser edificat posteriorment als s. XVI – XVII.
Interiorment en el centre del presbiteri l’altar s’alça fet d’obra sobre blocs de tosca fent pilar i coronats per una gran llosa d’esquist com ara. Originalment conservava en el seu interior una lipsanoteca – una capseta de fusta- i una ampolla de vidre amb la data de consagració.
També val la pena admirar el retaule policromat gòtic, damunt la porta d’entrada, dedicat a Sant Romà d’Antioquia del s. XVI de l’escola del Mestre de Canillo i diferents peces de mobiliari de fusta.
Realment una església per fruir visitant-la tant per l’art que empara com pel meravellós lloc on es situada.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 13 abril 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada