Seguint el mapa d’Editorial Alpina consultat en una altra de les nostres sortides anteriors ens vingué de gust tornar a la franja de terres on llinda el Berguedà amb el Ripollès. Les terres lligades al Castell de Mataplana i per què no dir-ho les terres de les petjades del comte Arnau. Les llegendes són una part viva de l’existència dels pobles.
Vam caminar per la pista o camí senyalat en certs trams amb senyals grogues. Seguirem fent esses les diferents feixes dels camps fins ser davant de l’església i poble d’Aranyonet.
Només les vaques ens miraven, com a senyals de vida, mentre pastaven sense fer excessiu cas de la nostra arribada. Com sóc un enamorat de la natura no vull estendrem en el paisatge de la vall que s’allarga fins a veure’s la Pobla de Lillet al fons.
Aranyonet: Segons Diccionari Alcover- Moll. ETIM. Derivat d’aranyó amb el sufix –et (=llatí – ètum), “lloc d’aranyoners”. A un document de l’a. 1022 surt escrit Aranionedo, i a un de 982 apareix com Araionedo (Alsius Nomencl. 238).
Sant Romà és un màrtir cristià al qual segons conta la tradició li van tallar la llengua i fou estrangulat amb una corda.
L’església de Sant Romà com hem dit anteriorment es esmentada a l’a. 982. El seu origen és romànic però molt modificada de la seva forma original. És de planta rectangular amb volta de canó, a l’esquerre, a la part de l’atri té una petita capella, a diferent nivell i en la zona del presbiteri es troba la sagristia i per la part de ponent es adossada a la rectoria amb la qual es comuniquen. La rectoria és un gran casal amb galeries cobertes orientades a la solana. Tot està molt malmenat. La façana de l’església, la sagristia i la capella lateral van ser construïdes a finals del segle XIX. Damunt de la façana hi ha una torre campanar de doble cadireta.
I ara la sorpresa al repassar arxius. Al Museu Episcopal de Vic es guarda un Crist majestat i a l’ABEV sis llibres provinents d’aquesta ruïnosa església rural.
Les vaques amb la seva tranquil•la mirada van observar com marxàvem mentre remugaven en pau en les restes dels edificis d’un Aranyonet viu en altres temps i reposant ara en el silenci.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 5 abril 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada