UN MATÍ AGITAT

Avui no és el meu dia. Ben mirat, em dec haver llevat amb el peu esquerre! Justament aquest matí que començava el curs d’escriptura! Tenia la intenció d’arribar d’hora però no sé què m’ha passat. No estic segura de si  vaig posar el despertador... o qui sap si és la pila del rellotge que m’ha jugat una mala passada!

M’he llevat molt esperitada. He començat a vestir-me amb el que he trobat primer, escampat en qualsevol lloc, i he marxat pitant com si portés un coet enganxat al darrere. Quan he arribat a l’aula del curs, he obert la porta d’una revolada i ho he vist tot tan negre... que l’he tornat a tancar de cop!

Què estrany! he dit amb veu alta On deuen ser l’altra gent?

M’he assegut en un banc del passadís i, de sobte, ha marxat la llum. Semblava una gola de llops. Tot negre, menys una cosa de color verd que la veia gairebé damunt d’un dels meus peus. He fet un salt! Què dic... un salt? No sé exactament  quans n’he fet de salts...! I aquella cosa em seguia compulsivament, fins a fer-me sentir impotent.

Després m’he assegut arraulida, en un raconet i, un cop quieta, aquella cosa verdosa restava també aturada damunt del meu peu. Llavors he sentit un soroll. Devia ser la porta d’entrada que s’obria i grinyolava una mica. Jo, amb uns ulls com taronges, anava veien unes llumetes que s’acostaven cautelosament cap on jo m’havia refugiat.

Déu meu! Deuen ser els extraterrestres que m’estan seguint! anava murmurant.

M’he aixecat de cop i, per sort, ha tornat la llum. Al meu davant, palplantada, hi tenia la monitora de gimnàstica que arribava amb les alumnes. Duien roba esportiva i  venien de fer una cursa.

Ei! Què hi feies aquí a les fosques? –m’ha dit només de veure’m.

Jo he intentat dissimular una mica i he respost:

Res, esperava la gent del curs d’escriptura que ja hauria d’haver començat. Es veu que van tard.

No dona no ha dit tot rient que no has canviat l’hora aquesta nit? Sí...! El canvi d’hora de la tardor, era aquesta nit!

És clar era aquesta nit... el meu cap m’ho anava repetint aquesta nit, aquesta nit...

 M’he mirat els peus i m’he adonat que duia un mitjó de cada color. Un d’ells era de la meva filla, d’un  color verd fosforescent. També m’he fixat en la monitora que portava unes esportives d’aquelles que tenen unes llumetes que reflecteixen  amb la foscor.

En aquell moment han començat a arribar els meus companys del curs, i un d’ells  m’ha dit:

Fas mala cara... Estàs molt pàl·lida! Que no has dormit bé aquesta nit?