FESTA DE SANT QUIRZE DE PEDRET. BERGUEDÀ.

En diferents mitjans de comunicació vam veure anunciada la festa que es celebra anualment a Sant Quirze de Pedret. Com feia anys que no hi anàvem en aquesta ocasió ens va semblar era un dia propici per recordar moments del passat.  

Per desgràcia per nosaltres, no passa res, ja que el diumenge és un dia per gaudir de tranquil·litat i no haver de córrer per cap necessitat urgent, el programa que vam llegir indicava 2/4 d’onze com hora d’inici però no va ser fins a les onze que van presentar-se els primers implicats en la festa.  

Tot i que pertany al terme municipal de Cercs, de Pedret és responsable el museu municipal de l’ajuntament de Berga i el temple està adscrita a la parròquia de Santa Eulàlia de Berga. 

Va començar la festa la dissertació d’en Pere Cascante, persona de fàcil paraules i explicacions convincents, ja conegut d’altres sortides romàniques, a donar-nos una explicació de la església sota l’advocació de Sant Quirze i Santa Julita, fill i mare,  dos cristians màrtirs l'any 304 a Tars. 

La seva extensa explicació del per què de la construcció de l’església, que segons indicis històrics, podria datar de l’any 983. Les seves reformes durant els pas dels segles i les restauracions, la darrera l’any 1989 han donat com resultat el seu aspecte actual.  

A continuació va fer-nos una exhaustiva exposició de les pintures del mestre de Pedret o millor dit de l’equip o cercle de Pedret j a que trobem obres seves en punts molt llunyans de la nostra geografia. Les distancies no tenen res a veure amb el món que nosaltres coneixem sinó més aviat en de ser pensar en el mitjans de transport de fa un miler d’anys.

Erudites i molt adequades paraules sobre la realitat de les pintures i l’espoliació que vam sofrir gran part de les esglésies medievals per marxants catalans i grans Museus nord-americans majoritàriament. Malgrat tot, hem de donar les gràcies a que van adonar-se de la pèrdua dels tresors històrics. Aleshores va crear-se el Museu d’Art de Catalunya fruit d’un procés molt llarg que s’inicià el 1879 i també Museus Episcopals que protegiren en certa forma el patrimoni que restava en les nostre terres.  

Després de la visita cultural l’Esbart Queralt va interpretar diferents ballets i va servir per adonar-nos que joves i grans encara ballen les nostres tradicionals danses. No oblidem tampoc el patrimoni cultural que ens ofereix moltes maneres d’interpretar el cor del poble. Especialment graciosa va ser la història de la dansa de les rentadores on al final imposen serietat, i castiguen, les entremaliadures dels nois. Va finalitzar l’actuació l’Esbart Queralt convidant als assistents a sumar-se a ballar la contradansa final. 

A continuació a l’1 del migdia mossèn Marc oficià la missa amb assistència d’autoritats de l’Ajuntament de Berga. Van entregar-se fues plaques a persones destacades en la seva labor. Abans d’abandonar l’església van cantar-se els goigs del Patró. 

 

Un cop a l’exterior va efectuar-se la benedicció del pa i el seu repartiment acompanyat d’un rament de flors boscanes. 

 

Va haver un servei de transport des del pont damunt el Llobregat fins l’església. 

La festa de Pedret és una bona oportunitat per conèixer aquesta església que, també es pot visitar durant l’any, mitjançant visites concertades.

Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.