Feia quasi deu anys que era
l’alcalde d’aquell poble mitjà de la Catalunya central. L’havien escollit com a
cap del partit perquè era intel·ligent i
honest. No passava gaire de la trentena quan va accedir al càrrec i com tota
persona jove estava ple d’il·lusions i
de grans ideals . Volia fer les coses justes , repartir la riquesa i que tothom
tingués les mateixes oportunitats. També volia aconseguir feina pe tothom.
Aviat va topar amb la realitat,
les coses no són tan fàcils com sembla i els seus ideals van trontollar. Una
constructora li oferia un bon tant per cent
si requalificava uns terrenys agrícoles i els feia urbanitzables. Tots
hi sortiríem guanyant -li van dir- els
terrenys gairebé no es conreaven i en trauríem un bon profit. Va accedir ,
convençut que feia un bé pel poble i alhora es guanyava uns bons diners.
Després en van venir d’altres
d’accions especulatives. Mentre s’havia casat
i tenia dos fills petits i la cosa li anava prou bé. Treia diners d’allà
on podia. Es va vendre el pis petit que li havien deixat els pares i es va
construir un gran xalet amb piscina, en la nova zona residencial que s’havia
construït al poble. El sou d’alcalde, que s’havia apujat i les gratificacions
que cobrava pels serveis que feia als empresaris i especuladors li permetien
portar aquell tren de vida a que ja s’havia acostumat.
Un dia en una reunió d’alt standing amb empresaris li proposaren un gran negoci, on ell i el poble guanyarien molts, molts diners, però necessitaven la complicitat del consistori. Ell va veure clar que allò era una gran estafa, un lladronici en tota regla i si va negar. Llavors aquell home de negocis que portava la veu cantant , si va quadrar li va dir que si no acceptava participar el denunciaria per altres irregularitats; el primer que li tocaria seria deixar el càrrec i quedaria com un delinqüent davant de tot el poble. Ell ja s’encarregaria de trobar una altre persona que el substituís i que valides el seu projecte.
Tant el van pressionar que no va
tenir altra sortida que entrar en el negoci. Els seus antics ideals s’havien
esfondrat del tot, cosa que aviat va oblidar ja que els beneficis que en treia
valien la pena. Va decidir que en trauria el que podria i ja no es presentaria
mai més d’alcalde, abandonaria la política.
Aquest any hi ha eleccions . Ell
ha renunciat a tornar-se a presentar , tot i que els últims negocis li va anar
molt bé. S’ha omplert les butxaques com mai, però hi ha alguna cosa que
l’empeny a apartar-se d’aquells afers i
de tot aquell món d’enganys.
Avui s’ha descobert l’estafa.
Feia uns dies que uns inspectors visitaven el poble, algunes empreses i el
consistori. Demanaven papers i
documents. Feien preguntes i registraven ordinadors. Han descobert una gran
trama corrupta de dimensions considerables.
Han imputat l’alcalde, alguns regidors
i empresaris per la gran estafa que afecta a gran part del país i es va gestar
des d’aquesta població i des del seu ajuntament.
La gent es fa creus de com aquell
home, aquell alcalde bo, que molta gent
tenia idealitzat hagués pogut estar involucrat en aquells fets i que podria ser
que acabés anant a la presó.
-15-12-2014.
De vegades les coses no són e què semblen i els bons propòsits no sempre es compleixen...Es comença amb una petita relliscada i ja no es pot parar, la bola es va fent grossa fins que explota...Una pena!
ResponEliminaPetonets, Anna.
Tens raó M. Roser, també penso que la ocasió fa al lladre , tal com diuen. Son pocs els que deixarien passar l'oportunitat de guanyar diners fàcils.
EliminaUna abraçada M. Roser.