Us recordeu de la
castanyera d’en Ferràndiz ?
La jove
castanyera que surt al vespre a vendre castanyes, i la seva tia li diu que en
vengui moltes perquè son molt pobres i
necessiten els cèntims.
Però resulta que s'hi acosta un pobre molt
pobre i li regala una paperina de castanyes. I aquest ho diu a d’altres que
hi van i al final hi ha una cua de indigents que necessiten menjar , i la Marina( que així es diu la petita castanyera) no té esma per dir que no.
A la nit
arriba a casa amb gairebé cap diner.
La seva tia s'enfada molt i l'envia al llit sense sopar i a l'endemà li diu que si torna a
fer el mateix no cal que torni a casa.
I com que es
repeteix l'historia la nena no gosa tornar a casa i trista es queda a la
paradeta sense castanyes i sense cèntims. Al fina, esgotada, s'adorm.
I com que ha
estat tant bona, baixen uns angelets molt bufons del cel i li encenen el foc de
l'estufa i porten molts moniatos i castanyes i quant la castanyera es desperta
té una gran alegria.
Mentre, la seva
tia estava nerviosa i espantada perquè la Marina no havia tornat a casa i va
sortir a buscar-la i quan va arribar a la parada va veure el miracle i li va
demanar perdó per haver-la renyat i es va posar a ajudar-la i les castanyes no
s'acabaven mai i tothom va poder menjar moltes castanyes i molts moniatos (els
que pagaven i els que no pagaven ).
Aquesta és
l'historia. Però a mi el que em fascinava eren
els dibuixos. Les cares rodonetes dels personatges, els colors, la
felicitat que tenien els seus personatges.
Recordeu les
il·lustracions de comptes com Barbaroja
,La Rateta que escombrava l'escaleta, Olga y el viscúter, L'Urbà Ramon, La ardilla acendosa………etc,etc
Només puc dir que
en aquests moments la castanyera m'ha despertat molts records infantils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada