GROLLER I MALEDUCAT

Era la primera vegada que entrava en aquell bar. Havíem quedat amb la Carlota de trobar-nos allà. Feia temps que no ens veiem i havíem de posar-nos al corrent de les nostres vides.

 Era un bar molt modern, estava ple de gent, és veu que s’havia posat de moda. Vaig veure una taula buida en un raconet i em vaig asseure, perquè anava molt d’hora i la Carlota mai era puntual, ja preveia que l’hauria d’esperar una estona. Vaig inspeccionar el local, la decoració era molt minimalista. La llum era tènue i havia música de fons. I havia molt jovent i també gent molt elegant.

 Tenia ganes de prendre alguna cosa, un xicot molt guapo amb camisa blanca i llacet passava per allà i el vaig cridar,

¾   Escolti jove, que em podria portar un cafè, sis plau?
¾   Què....  que jo no sóc un cambrer.  –va dir tot irritat.
¾   Perdoni...     Tampoc cal ser tant groller –vaig dir fluixet, però em va sentir.
¾   Sóc com em dona la gana.

Pensava en la planxa que acabava de fer  i en aquell xicot tant guapo i desagradable. Em van passar les ganes de prendre res. Al cap de cinc minuts va arribar la meva amiga. Després de disculpar-se per retard es va asseure i vam començar a parlar i posar-nos al dia.

 Gairebé només parlava ella , ja que tenia moltes novetats per explicar.  Em va dir que sortia amb un noi que era cantant d’un grup musical, que feia poc que es coneixien, però que havien congeniat molt i que era molt feliç. Espero que ara vagi bé la cosa, perquè no tenia massa sort amb les parelles. Alguna estona te’l presentaré...  avui tenia una actuació . Podríem sortir algun dia juntes, li diré que porti algun company...

¾   Para una mica –li vaig dir
¾   Si, que  xerro molt. Vols un cafè?
¾   Si, que em vindria bé.
¾   Vaig a la barra a demanar-lo,  perquè semblen molt ocupats.

Quan es va aixecar per anar a la barra , el va veure assegut  en una taula.

¾   Mira, si és allà l’Alfred. El coneixeràs.

El noi estava d’esquena i no l’havia vist. Mentre la noia si acostava pel darrera, es va adonar que estava amb una rossa espatarrant, en un posat molt acaramel·lat. La Carlota primer es va aturar, però després es va plantar al seu davant,

¾   Què Alfred, ja has acabat l’actuació o encara la continues?
¾   Ei,  que t’ho puc explicar - llavors es va repensar-  bé, no té d’explicar res.
¾   Ves-te’n a la merda.

 

Va tornar al meu costat amb els ulls plorosos, i fent el gest d’anar-se’n i em va dir,

¾   Marxem, anem a un altre lloc.

Vam sortir del local i vam passejar pel carrer abans de asseure’ns  en un banc d e la plaça. La noia estava plorosa i disgustada

¾   Com pot ser. Tot em surt malament .
¾   Em sembla que t’acabes de desempallegar d’un pocavergonya, que només t’hauria portat maldecaps.

   -21-10-2014-