HOMENATGE A JOSEP CARNER.

Aquesta vegada, sense tenir una idea precisa, el temps se m’ha ficat damunt. Tots els fulls, els mig he omplert de lletres, sense continuïtat ni resposta. Aleshores, aquells fulls només tenen un possible destí, anomenat paperera. Avui ha estat un dia d’aquests dia, però volem donar algun sentit al dia i presentar un escrit en aquest bloc he decidit copiar, sí, copiar, a un gran mestre.  

Han arribat a les meves mans un resumen de l’escriptor i poeta Josep Carner i Puig-Oriol. La meva única coincidència amb aquest geni és la data de naixement. No sigueu mal pensats el dia i el mes no l’any. Va néixer a Barcelona el 9 de febrer de 1884.  

Jo, només, en aquest treball vull transcriure dues poemes. Una perquè m’ha fet gràcia al llegir-la. Després he sabut que va ser interpretada per Joan Manel Serrat en el Concert a Sant Feliu de Guíxols el 10/08/1979. Desitjo que us agradi. 

EL GALL. 

M’he guanyat cada lloança

cada crit d’admiració!

Sóc el símbol de la França!

I al corral, quan ve pitança,

jo l’estreno, gall que só. 

Ja qui em guaita ho endevina:

em pertoca de manar.

El meu bec no és de joguina

ni suporta cap gallina

l’espurneig del meu mirar. 

I si el sol, per la galvana

que sa jaça li encomana

veu la boira i no la fon,

Què fas?-crido- tarambana!

Treu el nas i alegra el món!

 

Un senzill i graciós poema. 

Ara un altre. He gaudit en més d’una ocasió a recitar-lo amb el meu poc saber de fer-ho.

 

TRES NOIES. 

Passen tres noies, totes de blanc,

sota una pluja de sol batent,

mans enllaçades, galtes rosades

i cabelleres volant al vent. 

Inconegudes ja de llurs mares,

van deleroses qui sap a on;

sembla que estrenin el goig de l’herba

i que refacin el cor del món. 

!Oh nova glòria, ben tost memòria!

!Ulls que llampeguen i boca ardent,

mans enllaçades, galtes rosades

i cabelleres volant al vent.

 

Solament us demano que les llegiu poc a poc i en treure-ho força profit. 

També he llegit que és un dels grans poetes no suficientment coneguts i un patriota que estimava Catalunya. Potser caldria repassar la seva obra. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.