Agafeu-lo, que m’ha robat una gallina! Cridava la mestressa de casa, quan veia aquell pòtol, encara jove, que s’escapava i les cames li tocaven al cul.
Si serà desgraciat! Valdria més que busqués feina i es guanyés les garrofes
com hem de fer tots. Justament era la gallina més ponedora que teníem!
Ella, una persona íntegra, que no
hauria enganyat mai a ningú, justament a ella li havien d’anar a amargar el
dia... el dia del seu sant!
A l’escola, i també els pares,
sempre els havien educat i inculcat, amb molt de fervor, el compliment dels Manaments
de la Llei de Déu. En aquella època que els pecats estaven a l’ordre del dia,
sabien perfectament que si trencaven el setè, “no robaràs”, a més de
confessar-se, també havien de restituir la cosa robada, que volia dir retornar-la
al seu amo.
Bé, això passava
ja fa uns quants anys...
Quant pujava les
escales del metro a Barcelona, m’han robat el mòbil –explicava la Irene a la
seva amiga.
Ah sí? I com ha
estat això?
Doncs mira el
portava a la bossa i potser es veia una mica. N’hi ha que sempre vetllen pels
descuidats! Com que jo no robaria res a ningú, mai no penso que a mi m’hagin de
robar res.
Saps què em va
passar a mi, un dia, al mercat del dissabte? Quan ja tenia el carro ple amb tot
el que havia comprat, mentre parlava amb algú, quan me’n vaig adonar el carro
ja no hi era.
Quina ràbia...
no?
Sí, molta... però com que hi ha tanta gent aturada que diuen que no cobren
res. Al final gairebé ho vaig voler justificar pensant que potser era algú que
no tenia res per menjar, que potser li feia prou falta...!
Això altra li pot passar a tothom, en qualsevol lloc...
el dia menys pensat
Aviat tindrem a punt el xalet nou, amb una piscina
molt més gran que la que tenim ara. Tindrem una cambra de bany per cadascú, no
ens faltarà de res diu el marit
I amb el servei, ja hi has pensat? Amb la casa més
gran necessitarem més gent per cuidar-la. Ah! I una cuinera que sigui bona, no
com aquella que només sabia fer ous ferrats! replica la muller.
És clar, no pateixis! Amb aquesta targeta de color
fosc, no ens cal patir per res... És una meravella! Aquest any farem un viatge
fantàstic per les vacances. On vols anar?
No ho sé, primer em faré l’operació d’estètica i
després ja ho decidirem!
Mare, mare... a l’escola ens han demanat si ens
volem fer voluntaris per a la campanya solidària
del Gran Recapte d’Aliments! diu el nen que té 12 anys.
Què dius dels aliments? No t’he sentit bé.
Sí...! Que hi anirem uns quants nens amb la nostra
tutora, el dissabte al súper, per col·laborar
amb aquesta recollida d’aliments que fan, per a la gent que és pobra.
Pobra? Ara no n’hi ha de pobres! Era abans que
passaven per les cases a demanar caritat... Últimament tothom cobra la pensió, l’atur, el subsidi o
la PIRMI.
Jo tinc un company, a classe, que el seu pare s’ha
quedat sense feina i diu que, fins i tot, haurà de canviar de col·legi, perquè
no el poden pagar i també m’explica que hi ha moltes famílies que encara s’ho
passen més malament que ells.
Tu el que has de fer és estudiar perquè quan siguis
gran puguis trobar un bon lloc de treball, igual que el del teu pare!
Així estem ara a l’actualitat. No hi ha Manaments de la Llei de
Déu! Els poderosos es fan les seves lleis... cadascú a la seva manera. La corrupció ha fet estralls!
El més trist és:
Que a la presó només n’hi van uns quants. No tots els que
roben arriben a entrar-hi.
Que la llei no és igual per a tothom, com va dir un dia
el rei Joan Carles I
Que robar ja no es
considera un pecat
I el pitjor de tot:
Al món, encara es moren gent de gana
Els que van a la presó, els hem de mantenir entre tots
A les presons... diuen que hi ha prou comoditats
Els que viuen al carrer, ho fan amb més precarietats
Ningú restitueix res del que ha mangat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada