Aquest cop només va poder assistir a la sortida la Rosa Planell Grau i per aprofitar les seves fotografies i gaudint al mateix temps d’una bona informació del nostre amic Toni Gol Roca, historiador i poeta dono vida a aquesta crònica.
L’Ajuntament de Berga durant l’estiu fa un guiatge per diferents punts de la nostra ciutat: Ruta de les capelletes, Ruta Medieval que mostren als propis i als forans racons i punts d’interès de la ciutat. Dins aquest marc el dissabte 17 de setembre la Rosa va acompanyar “La caminada Carlina a la Torre de la Petita” i va escoltar les explicacions molt detallades d’en Toni.
Simplement copio l’escrit que acompanyava el fulletó de presentació de la sortida signat pel Toni Gol Roca:
La Torre de la Petita era una fortificació de vigilància i defensa construïda per ordre de Charles d’Espagnac- el comte d’Espanya- l’any 1838 en plena dominació carlista durant la Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys (1833-1840), una fortificació emmarcada dins del baluard d’artilleria construït a finals del segle XVIII, posteriorment ampliat i visiblement millorat i conegut a partir de la dècada de 1830 com la fortalesa de Maria Luisa Fernanda o fortí de la Petita ( no es pot afirmar amb rotunditat, però és probable que el sobrenom de la Petita sigui degut a que la Infanta Maria Luisa Fernanda era la filla petita del rei Ferran VII i neboda del pretendent carlí al tron, Carles Maria Isidre de Borbó.
La Torre, situada de forma estratègica damunt la serra de la Petita, té un domini visual, extens i ampli sobre els quatre punts cardinals: la seva funció era la de controlar les aproximacions de tropes enemigues, especialment les provinents del nord i de l’est.
L’any 1868 es va desocupar militarment; per altra banda, en un acurat i exhaustiu estudi sobre els orígens i l’evolució històrica del baluard i la Torre de la Petita, l’historiador Martí Picas Salas ens informa de les diverses propostes d’enderrocament de la Torre i de l’incendi que va patir l’any 1869 quan ja s’havia portat a terme la desocupació.
Durant la Darrera Carlinada (1872-1876), concretament l’any 1873 la comandància militar de Berga projectà novament d’enderrocar-la. Les protestes i les fortes pressions de l’aleshores alcalde de Berga, En Ramon Pujol i Thomas i una bona part de la ciutadania berguedana ho impediren.
El castillo de la Sierra de la Petita dominaba las demás defensas. Habían hecho en ellas los carlistas, hacia el este , una plataforma o bateria semicircular...
“Humano enigma ( Pio Baroja)
Vean los pueblos en cada uno de vosotros un libertador. Seamos impertérritos en el combate, generosos en la victoria, i no dudeis nos granjearemos, observando esta conducta el aprecio y admiración de nuestros amigos...
Proclama del Comte d’Espanya als Voluntaris Carlins en la seva toma de possessió com a Comandant o Capità General de l’Exèrcit Carlí de Catalunya a la Vila de Berga el 4 juliol 1838..
Fotografies: Rosa Planell Grau
Berga, 17 setembre 2011
...aleshores, quan davant de les seves mans només va quedar el tros de fusta amb el nom del navili es van entristir i es van dir: podriem iniciar, aprofitant el nom mític, una nova singladura. Van decidir que el nou projecte es digués Tribuna Berguedana. Les ones internàutiques veient l'esforç humà per sobreviure van bufar fort damunt la tendre nau peró aquesta ressistia per la tossudesa dels tripulants... M.P.M.
divendres, 23 de setembre del 2011
TORRE DE LA PETITA BERGA (BERGUEDÀ)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada