DIA DE BOIRA

El dia era gris, la boira ho omplia tot, semblava que tot el voltant estava ple de fantasmes, no és veia més de dos pams al davant .
Aquell dia en Carles volia anar a jugar al parc, però la seva mare no li volia deixar anar.
Però és va anar posant tant pesat i perquè no l’atabales més li va dir,
-Sortirem una mica ara quan tingui el dinar enllestit
- Que bé, ja estic fart d’estar tancat a casa, va fer el nen
- Però no anirem gaire lluny, que amb aquesta boira et podries perdre. Diu la mare.
- No, no em perdré, que serà molt divertit.
El cap de poca estona ja estaven camí del parc, no és veia res, la mare ja és penedia d’haver sortit de cases, però el Carles estava bocabadat amb la grisor que tenia al davant a més anava molt abrigat i no tenia gens de fred i és que amb els seus quatre anys no havia vist mai un dia així.
Van arribar als gronxadors hi no hi eren, la caseta dels jocs tampoc, ni cap dels jocs que solia pujar el nen .
-Això no pot ser , s’han endut totes les coses – va fer en Carles
-Potser seran més enllà - diu la mare
-Tampoc hi ha nenes , això és molt avorrit.
Van donar volts i volts pel parc i no és veia rés, només arbre i més arbres .
- Serà millor que tornem a casa, que em sembla que ens em perdut.
- Que bé ens em perdut i no podrem tornar a casa
Però al cap de molta estona de donar voltes pel parc el Carles ja estava cansat i avorrit i no trobaven el camí de sortit de parc, el nen ja començava a ploriquejar.
- No siguis tant covard, que ja trobarem el camí.
- Hi si sens fa de nit, és que no es veu res
La boira ara ja no li feia tanta gràcia al nen .La mare és va seure en un banc i va començar a pensar per quin indret seria millor anar, però estava despistada completament.
De sobte, és va sentir una musiqueta, el guardià del parc venia amb la radio engegat ven alt.
- Ei, Ei, que hi ha algú per aquí? Crida la mare
- Què! uns altres de perduts, va dir la veu anant-se acostant.
- Si, som aquí i no trobem el camí
Un home gras i fort amb una gorra se’ls hi va acostar,
- Ja sous els tercers que acompanyo avui, -va fer l’home- a veure si un altre dia os ho penseu abans de sortir de casa en un dia com avui.
- Hi els gronxadors i els jocs , que se’ls ha emportat la boira – diu el nen
- Els jocs son a l’altra punta del parc, aquí som a la zona dels bedolls
- Oi si, com no m’hi he fixat abans, que burra –diu la mare.
El guardià va acompanyar els dos fins a la porta sud del parc i els va dir,
- Ara recta amunt fins a la plaça, que no us torneu a perdre
- Gràcies , gràcies bon home.
En Carles i la seva mare s´ en van camí amunt, cap a la plaça i tornen cap a casa tots contens d’aquesta aventura que ha acabat bé, i ha quedat tan sols en un ensurt.
.