MARE I FILLA
Per un camí de muntanya van dues dones. Caminen amb pas ràpid, es veu amb claredat que van justes de temps. Encara és d’hora, però la ruta s’endevina llarga. El senderol és vorejat de neu. Són enmig del bosc i fa molt fred. Els arbres es belluguen suaument, moguts per una brisa que baixa del nord, i de lluny se sent l’udola del llop. Les seves robes són negres i sofertes. Porten una coixinera cadascuna lligada amb braceres i també un mocador de fer farcells que els rodeja la cintura. Van carregades amb bosses de diferents mides, i també porten unes llaunes en bandolera. D’una de les coixineres penja una petita romana.
Una, la de més edat, és una dona jove i forta al voltant dels trenta anys. L’altra és quasi una nena, tindrà un dotze anys. Per la fesomia es nota que són mare i filla. Un mocador, negre el de la mare i un de grisós el de la filla, els envolta el cap. Els porten ben nuats perquè fa fredor de veritat. La mare li diu a la filla.
Júlia, quan arribem a dalt de la carena parat, perquè hi ha un racó que ens pot servir d’aixopluc per a fer un mos.
Totes dues continuen caminant amb lleugeresa fins arribar al lloc que diu la mare. Treuen d’una bossa un tros de pa i d’embotit que comencen a mossegar.
Ara no comencis a fer escarafalls per menjar ! – va exclamar la Teresa que així es diu la mare. - Tenim poc temps per arribar a Saldes, i prendre la diligència per anar abans del vespre fins a Berga. Si arribem massa tard les monges no ens voldran dar estada. I llavors haurem de passar la nit en qualsevol pallissa o al cel ras, perquè no portem cèntims per pagar la fonda.
Mare - contestà la joveneta - Com em dius que portes tan poques pessetes ? Quan vas pujar per Nadal, estaves força contenta. Havies guarit a molta gent i fet bons negocis. Me’n recordo que vas arribar amb la motxilla buida i la butxaca plena. I tenies encàrrecs per quan tornessis a baixar.
Bé, d’això te’n faré cinc cèntims un dia d’aquests. La vida no és tan bonica com semblà a la teva edat. Menja de pressa i marxem. Que fresqueja !
Ambdues tornen a emprendre el camí. S’afanyen ja que el vent comença a bufar amb més força. El fangueig del viarany fa que més de un cop rellisquin. A la filla això de dormir al ras no li ha fet gens de gràcia i apressa el pas.
Al cap d’una llarga estona veuen el poble de Saldes. A l’arribar entren a la fonda per acostar-se a la llar de foc i refer-se amb la calor. Després de pagar al cotxer i deixar els fardes ben lligades dalt de la baca, s’arrauleixen dins de la diligència.
Arri Bru ! Arri Torna ! - escridassà el carreter als dos matxos que amb una estrebada arrenquen el pes mort del carruatge.
Dins, només hi ha tres passatgers: les dues dones i un tractant de bestiar. Degut al aire gèlid, que entra a través de les finestres es tapen amb unes mantes que hi ha en un cova, al terra del vehicle, en mig dels seients. A la fi han arribat a Berga. Sense entretenir-se gens ni mica, van al convent i demanen estada per a la nit. Aprofitant-se que encara és de dia, van a la casa d’una família, a visitar al pare, que havia demanat en l’anterior viatge una bona quantitat de “corner”, tan en flor com en branca.
Ah, Maria- crida la mare a la porta d’entrada- Sóc la Teresa de can Mingo, de Tuixent. Que hi és, en Joan ?
Endavant, no facis compliments - li contesta la veu d’un home- Fa molta gelor al carrer i aquí dalt tenim els fogons encesos. La Matilda, us donarà una tassa de brou calent que us traurà els tremolors.
Pugen l’escala i entren en una sala on hi ha varies persones: l’home que les acull i la dona que feineja pel sopar, i un parell de canalles que juguen a la vora del caliu amb un petit moix. Després de beure’s el bol d’escudella i menjar-se una llesca de pa amb cansalada viada, la Teresa li diu al Joan.
Et porto tal com vam parlar, el “corner”: en flors per fer-te una tisana després de dinar per a rebaixar la sang. I en branquillons, perquè et facis una infusió al matí i al vespre per poder orinar. A veure si la propera vegada que ens veiem et trobés millor de les teves malalties. Si continuessis així, aviat t’acabaries les plantes de les valls.
Més basarda em fa a mi. Si sabessis com em costa de pixar. Si no em va bé, hauré de baixar a la capital a veure un metge. A Manresa no m’ho vam saber solucionar.
Bé Joan, desitjo que et curis, aquesta planta es un bé de Déu. Podries provar també amb vesc. Al meu sogre va curar-lo del tot. Ara us deixem, hem de veure el Cinto del mas d’Abaix.
Caram, que li portes a aquest ? És prou jove per no tenir res.
Una mica de “corona de rei”. *
Serà pel bestiar. Doncs no tenen fills i sé de bona mà que en busquen.
Què xafarderot que ets, Joan ! I a més mal pensat. - Li retreu la Matilda, la seva dona.
Al finalitzar els encàrrecs, mare i filla tornen al convent, a dormir. Ja què a l’endemà tenen que agafar un altre diligència per baixar fins a Manresa, on la mare ha de portar unes comandes. Sobretot, a una dona que imposa les mans i preveu l’avenir i que recomana el prendre les flors i l’escorça de tell.També li caldrà revisar i renovar uns pegats de tabac negre que va deixar posats a una senyora de bona casa. I vol aprofitar per a muntar una paradeta al Mercadal. Ben abraçades i cobertes amb una flassada que les ha deixat la priora, s’ajeuen totes dues. La Júlia li diu a sa mare.
Mare, per què has dit això de l’avi ? El què li va passar és que la somera li va donar una guitza a l’engonal.
Júlia, filla meva, com comences a aprendre ! Em feia por, que ho diguessis. Però veig que saps callar quan convé. T’estàs tornant una dona. Hem de aprofitar-nos perquè t’ensenyi tot el que jo sé. Tu hauràs de millorar-ho. Així juntes aprofitarem els nostres viatges al màxim. Ara a descansar - I li fa una abraçada i un petó al front.
Bona nit, mare.
Bona nit filla. Descansa que demà serà un dia molt feixuc.
*Corona de rei: Planta Abortiva. Es fa servir per netejar el bestiar per dins, ajuda a treure la placenta després del part
*Tell: Té la facultat de calmar l’excitació nerviosa, és tranquil•litzant, sudorífica i per tant és bona pels constipats.
Berga, 23 de març de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada