L'ESPERA

L’ESPERA

Aquell capvespre sem feia etern mentre l’esperava. Haviem quedat que passaríem la vetllada junts, a les nou havíem quedat per sopar a casa, feia pocs dies que ens coneixíem, però congeniàvem força, havíem sortit un parell de vegades a prendre un cafè, i alguna tarda a ballar, però avui era el primer dia d’una trobada formal. Havia posat tantes il•lusions en aquella trobada. Feia estona que tenia la taula parada, amb tot un assortit d’entreteniments, una espècie de pica-pica, llavors vindria el plat fort, una espatlla de cabrit per cada un que s’acabava de fer al forn, mentre el vi i el cava estaven al fresc a la nevera, pastis de formatge per les postres, tot estava a punt , però ell no apareixia, ja passava mitja hora de les nou i res.
I si el trucava, però no li agradava gaire que el truques al mòbil, esperaria una estona més, impacient , recordava les seves paraules dolces, les seves carícies,..però el temps passava inexorable.... res no ve..-m’ha plantat, - pensava amb ràbia.
-M’ha enganyat, no creure mai més en cap home, mentre les llàgrimes li començaven a pujar per la gola
-Hi si hagués tingut un accident –no puc espera més, jo el truco.
Agafa el mòbil i truca decidida
Sona una estona la musiqueta...ella te el cor encongit....va sonant... finalment una veueta a l’altre banda contesta
-digui
-el Jordi, que hi és? Pregunto.
-El meu papa ha sortit amb la mama aquest vespre i s’ha descuidat el mòbil, ja li diré que has trucat
-No maca no, millor que no li diguis res, no és important. Ja li ho diré jo demà el que volia comentar-li.