...aleshores, quan davant de les seves mans només va quedar el tros de fusta amb el nom del navili es van entristir i es van dir: podriem iniciar, aprofitant el nom mític, una nova singladura. Van decidir que el nou projecte es digués Tribuna Berguedana. Les ones internàutiques veient l'esforç humà per sobreviure van bufar fort damunt la tendre nau peró aquesta ressistia per la tossudesa dels tripulants... M.P.M.
dijous, 8 de setembre del 2011
ELS NOUS ULLS I ELS NOUS PAISATGES
“El camí del descobriment no consisteix en trobar nous paisatges, sinó tenir nous ulls”.
S’han de donar dues interpretacions a aquesta frase. Agafant-la pragmàticament hauries de veure un paisatge, amb sol, amb bromes, amb neu o amb sequera. Però si dins teu no hi ha una renovació d’idees, el paisatge sempre serà el mateix. L’altre camí serà una reacció física (sensació), que al mateix temps ha estat motivada por un renaixement interior(emoció).
Ahir, vas acabar enrabiat, res t’havia sortit com desitjaves. Avui, més val que reflexionis i encetis un nou compte. Tanca amb una capsa tot el succeït, i comença de nou. Si no et mouràs sempre dins el mateix cercle. En aquest determinat moment , no has d’estar dominat per les emocions, has de trencar fredament, i anar endavant.
Durant molt temps has portat un bagul. I el seu contingut és cada vegada més pesant, perquè dintre, hi posés cada cop més coses: més vivències. Els teus ulls i el teu enteniment veuen sempre la mateixa llum. Aleshores has d’agafar el cofre, obrir-lo, triar el necessari, que normalment és molt poc. Al terra queden moltes coses materials. També moltes d’íntimes i personals. Tanca’l, obre els ulls i amb un somriure als llavis comença de nou. Trobaràs nous camins, no t’has de deixar envair pels records. Deixà enrere les preocupacions, no t’has d’amoïnar. Has de viure aquesta nova situació amb el màxim de joia.
Si fas això, veuràs el paisatges amb nous ulls. I veuràs nous paisatges que et sorprendran, més que els que has deixat rere. Has de posar el teu esforç personal, si no els paisatges, les sensacions, no canvien. Cerca, mou-te i busca la llum. No vagis enrere.
En un moment o altre, has de trobar un nou camí, i l’has d’aprofitar. Si aquest camí no es presenta davant teu, has de seguir amb l’esperança de cercar-lo, és la teva vida. Com diu un altre frase de l’escrit “Paraules com flors”: “La mort està tan segura de la seva victòria que ens dóna tota una vida d’avantatge”. Viu-la, gaudeix de les petites coses. Continua la teva vida i potser hi tindràs importants esdeveniments. I t’has d’atenir a las teves noves circumstàncies personals i humanes.
“Déu mai baixarà d’un núvol per dir: Tens permís per ser feliç. Tu has de donar-te permís”.
Berga, 23 novembre 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada