Després de tota l’enquesta va
arribar el moment d’escatir els detalls familiars. No sabeu la de successos que
tenen a veure amb la família. Bé, sí, perquè si heu llegit les novel·les de
l’Agatha Christie ja sabeu els maremàgnums, entre la dona, el marit, els
amants, els fills, les nores i fins hi tot els néts. Hi ha odis i rancúnies per
tot arreu. Els humans, som un fàstic, pels diners ho emmerdem tot. I no parlem
quan es barreja l’amor, amor entre cometes, desig, passió, luxúria, tot plegat
sexe.
Després de reunir totes les proves,
sense cap resultat, hem considerat que no hi ha cap motiu per continuar la
nostra investigació. L’home ha mort d’un infart sobtat.
La Paola ho ha dit quants estàvem a
soles:
¾
A
mort per què fa massa anys va néixer i li havia arribat l’hora: Qui mort més
dolça, si la mort, pot arribar a ser considerada dolça. I la figura negra?
He respost:
¾
Una
falòrnia com tantes altres. Un negre o una negre, una home o dona vestits de
negre. Segurament no eren ni negres, ni anaven vestits de negre. Algun, amb
alguna copa de més, potser sí que de vi negre.
Han passat molts anys. Ja no penso
tan ràpid com abans, ni corro tampoc amb la lleugeresa de llavors. La Paola va
canviar de destí i poc després va tenir un accident en un cotxe patrulla.
Va restar la seva vida en una cadira
de rodes, però ja fa anys va morir. La vaig anar a veure, poc abans del seu
òbit, i en va parlar d’un negre que va passar davant del cotxe. No ho va veure
amb suficient temps, va girar bruscament el volant i va estavellar-se contra un
mur.
Coses de la vida i de la feina.
Pobra Paola! Tantes il·lusions malmeses. Aspirava a ser una policia de prestigi
i la mala sort no li va permetre.
Però avui, jo, la he vist. Rere una
cantonada mentre perseguia un lladre armat. M’ha esparverat, alta, vestida de
negre, la cara fosca, la mirada fonda i trista. Les mans de dits ossuts, i amb
les ungles molt llargues, agafaven un dalla tant alta com ella. Malgrat tot,
m’ha somrigut i he comprès que no era encara la meva hora. Poc després, el
lladregot ha caigut abatut del tir d’un company.
Reflexió:
Oh!
Ànima meva, no aspiris a la vida immortal,
però esgota tota l'extensió del que és possible!
Píndar, poeta grec (s. V aC)
però esgota tota l'extensió del que és possible!
Píndar, poeta grec (s. V aC)
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada