LA IAIA VIATJA EN L'AUTOBUS AUTÒNOM

(L’Erica. L’autobús  autònom sense conductor)

No se com m’he deixat convèncer per la Jana per anar a fer un tomb amb aquest autobús. Jo que mai vaig en bus, però la meva néta és molt persistent i m’ha explicat que l’estrenen  a les ciutats petites i uns dies fan els viatges gratis perquè la gent els conegui, és veu que es un bus elèctric, intel·ligent, amable i no se quantes  coses més.

Abans no ni havia d’autobusos aquí, ja que la ciutat no es gaire gran, des  fa pocs anys que n’hi ha , des que es van sorgir els  nous  barris de la perifèria, però com que jo visc  al centre no em fan falta per res. Des que va morir el Ramon, en pau descansi, jo sempre més he anat a peu a tot arreu i si em cal anar a un xic lluny crido  un taxi , tal com em va dir que fes el meu fill i ja està.

Ara en aquestes edats mira que anar a  pujar en un bus, però és clar a la Jana  no li sé dir que no a res, em va dir que seria una molt agradable experiència. Ben mirat aquest bus és una mica estrany, molt petit, va ple de gent , des que he pujat darrera aquell home gros només veig gent, sort que he pogut seure al costat de la finestra. Mira  aquests carrers i barris fa anys que no hi passava... ara va cap la barriada de Sant Pol. Com ha canviat tot.

La veu de la néta que seia a la seva vora la va tornar a la realitat

¾    Que iaia, què et sembla aquest bus.

¾    És bonic i caquetó i no fa soroll ni sotracs, el que el trobo molt petit.

¾    Si, són una mica especials,  seran el bussos del futur.

¾    Però jo segueixo preferint anar caminant.

El bus seguia la ruta marcada, ara entrava enfilava de nou cap al punt de sortida i final del trajecte. La dona mirava amb ulls esbatanats tot el de dintre el vehicle. Anava estirant el cap remirant entre la gent,

¾    Que mires àvia – li diu la joveneta-

¾    Mira, ara quan baixem  felicitaré al conductor, perquè el condueix molt bé, però no el veig enlloc.

¾    Iaia! Que aquest bus no porta conductor .

¾    Queeè...  vols dir que no el condueix ningú.

¾    Ja t’ho vaig explicar, que anava sense conductor , aquesta és l a gràcia.

¾    Ai, no pot ser que no condueixi ningú. –respirava fort- No condueix ningú  aquest bus... Crec que em falta l’aire, que m’ofego...

¾    Tranquil·la iaia que no passa res . ja estem arribant.

La dona no atenia a raons, estava espantada i respirava cada com amb més dificultat. La néta va donar la veu d’alarma. El bus va parar en sec. Una doctora  va córrer al costat de la dona que ja la van ajudar a baixar i la van estirar la terra.  Mentre cridaven a una ambulància la metgessa que l’atenia anava tranquil·litzant a la gent i donant confiança a la dona.

¾    Senyora, respiri profundament  i  lentament . Això només és una atac d’angoixa.

En aquell moment arribava l’ambulància, que tot i que van creure que era una cosa lleu la van portar a urgències per fer-li una petiat revissió.

 11-12-2018