diumenge, 31 de juliol del 2016

EL MÒBIL I LA DEPENDENTA



La Maria, la meva veïna, venia tota enfurismada, i quan ens em creuat al portal ja m’ha etzibat esperitada,

¾   És una mal educada, no té vergonya aquesta noia. No hi torno més...
¾   Calmis, calmis, Maria, que li donarà un cobriment i expliqui’m  que li passa?

La vaig fer entrar a casa i li vaig preparar una taronjada, de tant en tant ho feia, com la dona viu sola. Ja una mica refrescada i més calmada, i tenint amb qui parlar la dona s’ha desfogat i vaja ... penso que  no li faltava raó.

M’ha explicat que havia anat a la farmàcia a buscar un parell de coses que prenia,  a més volia demanar al farmacèutic, al de sempre, que últimament tenia l’estómac una mica revoltat, si tenia alguna cosa a veure amb algun medicament d’aquells. Aquell xicot era la seva salvació, l’atenia tan bé sempre. Aquesta setmana havia agafat vacances, i això ja la va capficar una mica a més hi havia força gent.

Quan li va tocar el torn la noia que l’atenia li va sonar el mòbil. Va contestar i es va posar a parlar, mentre amb una ma, sense gairebé mirar-se-la li va agafar la recepta electrònica. Sense deixar de parlar va passar la recepta a l’ordinador i li va entregar els dos medicaments que hi havia , amb el telèfon a la ma li va dir si volia alguna altre cosa, llavors ella va dir que volia una crema per les mans. Va per que la seguis, mentre continuava parlant i al va portar davant d’una estanteria que hi havia les cremes, li va senyalar que agafes la que volia, la dona mig enutjada la va agafar. De nou al taulell li va ficar tot en una bosseta i li va donar tot dient que eren dos euros. Això si continuant la conversa que tenia amb el mòbil. La dona va sortir d’allà traient foc pels queixals.

Acabo d’acompanyar  la Maria a casa seva, ja molt més tranquila i li dic que no agafi aquestes enrabiades que això si que altera l’estómac. Li he dit  que demà l’acompanyaria a la farmàcia i posaríem una queixa davant l’encarregada . Ella s’hi ha negat a dit que no vol maldecaps que ja esperarà a tornar-hi quan el seu farmacèutic hagi acabat les vacances.
 
30/07/2016
  

2 comentaris:

  1. Penso que estava enfadada amb raó, la pobra Maria...La noia havia d'haver deixat el mòbil abans d'atendre la senyora, però l'educació no és el què més s'estila, però jo m'hauria queixat i tant que sí, sinó ho continuarà fent...
    Bon vespre, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, casos com aquest cada dia se'n veuran més. Amb la fal·lera dels mòbils les gent els porta a tot arreu i perquè no els diguin res en el treball fan les dues coses alhora. Jo també crec que la Maria l'hauria d'haver denunciat. Pot ser que al final la veïna ho fagi.
      Una abraçada M. Roser.

      Elimina