dilluns, 9 de maig del 2016

SANTA CECÍLIA DE FIGOLS VELL. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

Visitàvem el petit poble de Fígols conegut per les seves mines i la seva església sota l’advocació de Sant Cecília.
 

El poble de Fígols Vell (1.154 m d’altitud i 42 h el 2006), erròniament anomenat també Fígols de les Mines, és de cases disperses i gairebé no se'l pot considerar un nucli. S'estén per una plataforma situada entre els cingles de Vallcebre i els cingles de la Garganta, per damunt de la vall del Llobregat. 

L’església de Santa Cecília de Fígols, al comtat del Berguedà, pertany a la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d’Urgell i fou construïda dins l’antic terme del castell de Fígols. 

El castell de Fígols apareix esmentat per primera vegada en la documentació el segle XI, entre els anys 1068 i 1095, Pere Ramon, fill de Beatriu, jurà fidelitat al comte Guillem de Cerdanya pel castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i la casa i Fortalesa de Berga.

La primera notícia de l’església és, però, anterior, per tal com és referenciada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell. Document dels final del segle X o començament del XI, també en el document datat l’any 839, però falsificat el segle XI on es detallen els censos que rebia Santa Maria de la seu d’Urgell. 

La nova església de Santa Cecília fou consagrada l’any 1134; l’acta de consagració, ja amb la fórmula moderna, explica que l’església fou consagrada pel bisbe Pere Berenguer d’Urgell, el qual, després d’invocar els Evangelis i els llibres sants, col·locà en l’altar les relíquies de Santa Cecília, Sant Pelai, Sant Marçal i altres sants. 
 

L’any 1224 l’abadessa de Santa Maria de Valldaura féu donació a Pere de Berga d’un mas de la parròquia de Santa Cecília de Fígols. El caràcter parroquial de l’església quedà confirmat en la visita efectuada al deganat de Berga l’any 1312. 

Al segle XVIII conservava aquest caràcter i tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Mateu de Fumanya i Sant Miquel de Peguera. 

L’edifici de Santa Cecília conserva pocs elements de la seva estructura romànica. Fou modificat sensiblement els segles XVII i XVIII, l’església original s’endevina sota les grans reformes efectuades. Devia ésser una església d’una sola nau rectangular a la qual s’afegí, a banda i banda, diferents capelles, així com la rectoria i un porxo a l’entrada.
 
Són visibles encara el mur romànic de tramuntana així com les parts inferiors del campanar. És visible també el mur de romànic de llevant i de tramuntana a l’exterior i tot el campanar de planta quadrada, la part més interesant del conjunt.

Tant la nau com el mateix campanar foren sobrealçats i malgrat les substancial modificacions hom imagina una interessant església d’una sola nau rectangular, sense absis, coberta probablement amb volta de canó i amb la porta a migdia. 

El campanar de planta quadrada té encara visibles les obertures als dos nivells, formades per arcs de mig punt adovellats a totes les cares, però que avui es conserven tapats completament.
 

La primera església fou ampliada per sector de ponent i unida  a la rectoria, construïda en part sobre la nova coberta de l’església. Al mur de llevant, al presbiteri, és visible encara una finestra de doble esqueixada, coberta amb un arc monolític tapada a l’interior pel retaule barroc. 

Els murs romànics presenten un aparell senzill, fet amb blocs de pedra força irregulars, col·locats en filades paral·leles i a trencajunts. 

L’església de Santa Cecília podria ésser una construcció del segle XI, probablement ampliada el segle XII amb la construcció d’una nova volta i l’elegant campanar. 

En una de les reformes fou trobada a l’altar major una lipsanoteca en forma d’urna. Actualment s’ignora on va anar a parar. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada