dimecres, 18 de novembre del 2015

VA PASSAR UNA HORA BUSCANT EL MITJÓ VERMELL. II. Relat negre.


El record ennuvola el seu subconscient. El malparit la va atraure a la perdició amb paraules dolces, malgrat que encara fos una quasi una nena. La va drogar, en va aprofitar-se i després la va entregar a altres. Fins que la mare va poder recollir-la a l’hospital i portar-la a casa amb la quasi vana esperança de que revisqués. El pare, ja tocat del cor, no va resistir l’embat de la desgràcia i va morir. 

Tots aquests fets enfosquiren la mirada i arrugaren el front del Ramon. Traient-se de darrera del pantaló un gran ganivet de cuina s’hi va abalançar damunt. Una i altra, i moltes més vegades el ganivet s’alça clavant-se sense misericòrdia en les entranyes del desgraciat drogoaddicte. Sense compassió i no fent gens de soroll, ja que la primera ganivetada va esser al coll, el ganivet va complir la seva feina. Enfonsar-se en la carn tova. Tallar teixits, trencar ossos, tot el que trobà al seu pas fins a convertir un pobre home en unes restes informes. Estranyat va descobrir que interiorment el sàdic treball l’omplia de satisfacció. Finalment amb gran esforç va recollir i llençar al clavegueram el cos de l’Eudald. Trigarien a descobrir-lo i aleshores les bestioles de sota terra ja haurien fet bona part de la seva labor. 

Va tornar a casa i va ficar dins la rentadora tota la roba ensangonada. A la mare no li estranyaria gens. En moltes ocasions quan anava a la discoteca ho feia per evitar el fum del tabac, la suor, algun perfum cridaner i alguna que altra taca. 

Però no va saber trobar el mitjó tacat de sang. Escolta novament el soroll de la rentadora. Llavors reviu el gest de complicitat de la Raquel i respira profundament. Li neteja amb un mocador de paper els exsangües llavis i agafant-li la mà s’ajeu al seu costat. 

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada