LA LLEGENDA DE SETCASES.

 Fa pocs dies visitàvem el poble de Setcases. Un bonic poble preferentment dedicat al turisme que atreu la propera estació d’esquí de Vallter.  El lloc és  un indret formós on respirar l’aire pur de les muntanyes amb cimes de 2000 m. i admirar la seva bellesa.         

Mentre passejàvem per la població llegíem uns plànols on havien escrit diferents curiositats de l’entorn i com sempre m’han agradat les llegendes passo a transcriure la de la creació del nucli de Setcases. 

L’origen llegendari de Setcases, explicat pels nadius i que ha anat passant de generació en generació, es remunta a un dia de fa molts anys, quan un pare amb els seus set fills, pujats de la terra baixa, pasturaven el seu ramat al pla dels Hospitalets.  

Sobtadament el temps va empitjorar i va començar a nevar. Els set germans, alarmats i meravellats perquè mai no havien vist tal cosa, s’afanyaren a fer-li saber el prodigi a llur pare, que era cec.  

Li explicaren que queien del cel flocs de llana blanca que en arribar a terra es convertien en aigua. El pare es neguitejà, sabedor que la nevada podia allargar-se molts dies i arribar a congelar l’herbatge, els manà marxar corrents fins a trobar un saüc florit, per tal d’evitar que les ovelles morissin de fred o de fam.  

Arribats al lloc del que ara és Setcases, deixaren enrere les últimes volves de neu i veieren la flor de saüc. En aquest lloc, cadascun dels fills hi va bastir una cabana que més tard foren cases. Aquestes van ser les set cases que donaren nom al poble. 

La llegenda s'allarga amb que poc després els germans localitzaren una veta d'argent en plena muntanya. El descobriment arribà a oïdes del mític rei Marsil, el qual viatja fins a Setcases i extragué gran quantitat de metalls i riqueses, amb els quals fundà la ciutat de Marsella. 

Setcases celebra la festa major per Sant Miquel, el 29 de setembre. Un grat lloc per passejar i també per gaudir d’un bon àpat. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.