dilluns, 6 d’abril del 2015

LOLITO. Ben Brooks.

Ben Brooks (Gloucestershire,1992) és un jove i prolífic novel·lista anglès. Ha publicat cinc llibres dels quals dos han estat publicats a Espanya per l'editorial Blackie Books: Crezco en castellà (Grow Up en la versió anglesa) i Lolito, la seva novel·la més recent. Fes-te gran i Lolito han estat publicades en català per l'editorial Empúries.  

Va ser nominat als Premis Pushcart i la seva obra ha format part de l'antologia impresa del millor de la web que Dzanc Books publica cada any. Brooks va viure durant una temporada a Barcelona, i actualment resideix a Berlín. 

El llibre que ha arribat a les meves mans d’Editorial Empúries narrativa té dos-centes seixanta tres pàgines i traduïda per Ernest Riera. A pesar que la portada pot induir a literatura eròtica considero que actualment no ho és.  

Lolito retrata, de manera gens ensucrada, la relació entre un adolescent i una mestressa de casa guapa i avorrida. Després de què la seva xicota l’enganyi, l’Etgar busca consol a internet. En un xat d’adults, coneix a la Macy. 

Aleshores arriben a aquest món que tant se’n parla de trobar relacions per mitja de l’ordinador. Tant menteix ell sobre l’edat afegint-se uns quants més com ella restant-ne. Com es diu correntment cadascú enganya, més o menys, a l’altre. 

Malgrat en sentim parla força a vegades em sorprèn la facilitat de creure en un sistema que permet  falsificar la realitat de les persones.  

En aquest cas la relació és la normal entre una dona i un home, però realment la diferència d’edat existeix i tot comporta el seu càstig. 

M’ha agradat llegir-lo i connectar també en un món jove ple d’expressions modernes i diferents a les que utilitzem la gent més gran. Crec que ens aporta noves idees i es pot gaudir de la seva lectura.  

No vull fer comentaris sobre qualsevol obra que no hagi llegit i tampoc que hagi deixat per acabar. 

Aquest escrit no vol ser cap judici sobre el valor artístic ni d’escriptura del llibre només és una breu ressenya d’haver-lo llegit. M’agradaria si algú l’ha llegit conèixer el seu parer. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada