Arànser és un antic municipi
de la Baixa Cerdanya, al Baridà, al límit amb l’Urgell i amb Andorra. Va ser
annexat juntament amb Músser a Lles de Cerdanya l’any 1966.
El poble (45 h. 2009) està situat
a 1.493 m. alt. al límit occidental de la Cerdanya, al vessant meridional de
les roques de Sant Marcell (contrafort de la serralada que separa la vall de
Lles d’Andorra) i a la dreta del riu
d’Arànser (el qual era, en gran part dels seu curs, el límit entre
els antics termes de Lles i de Músser i Arànser), emissari dels estanys de
la Pera, situats sota el coll de Perafita a la ratlla d’Andorra, que aflueix
per la dreta al Segre, prop de Martinet; aigua amunt d’Arànser, rep per
l’esquerra el torrent dels clots de Setut.
És citada a l'Acta de
Consagració de la Catedral d'Urgell (839) amb el nom de "Sant
d'Arânser". Al segle IX era parròquia del bisbat d’Urgell, encara que el
seu origen es pot relacionar amb les arrels basques dels ceretans (Aransa =
vall bonica). El monestir de Sant Miquel de Cuixà hi tenia possessions pels
volts del segle X.
El castell d’Arànser va ser
una de les fortaleses dels comtes de Foix (s. XII). Posteriorment (s. XIV), els
cavallers de Saga van rebre del rei mallorquí Sanç la jurisdicció d’Arànser.
El campanar és de planta
quadrada i està format per tres cossos: al del mig s'hi obren tres finestres
d'arc de mig punt i al superior les obertures són rodones i emmarcades amb dovelles.
La teulada piramidal, es troba
molt malmesa.
A l’església parroquial de
Sant Martí s’hi venerava una Mare de Déu del segle XII que es pot admirar al
Museu d’Art de Girona.
Sant Martí
d'Arànser és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès
Local del municipi de Lles de Cerdanya (Cerdanya).
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada