.jpg)
Com
a novell, li toquen totes les cròniques de menys importància. Aquelles que
ningú llegeix i passa de pàgina ràpidament per evitar els anuncis. També
aquelles gasetes que s’han de buscar amb una lupa, com fa la seva mare per
guardar-les en un àlbum. Malauradament, per quantitat i extensió, no ha
aconseguit encara omplir la primera plana. Com no passi algun afer extraordinari
trigarà molts anys a emplenar les altres. Vanes il·lusions de mare, que somnia
amb el Pulitzer pel seu estimat fill.
Aquesta
nit espera, dins el cementiri, a no sap què ni qui. Ha arribat una trucada
misteriosa a la redacció que ha dit que regalaria una important exclusiva al
periodista que s’avingués a acudir a les dotze de la nit a l’antic sagrari de
les afores del poble. Els altres redactors, han menyspreat la notícia, perquè
se’n reben moltes de ximplets, que només volen que riure’s de la credibilitat
de la gent.
Però
el redactor en cap ha pronunciat, assenyalant-lo amb el dit, amb aire
pontifical aquesta salomònica decisió:
¾
Tu,
Jan, benaventurat becari i admirat principiant, teva és la novetat i tots els
aquí presents esperem del teu bon treball l’estricte compliment de la més pura
realitat. Així ens ho manen, des del més vell al més jove, els sagrats canons
del bon periodisme.
El
Jan obeeix amb tota la seva candidesa, i per què no té un euro a la butxaca, (viu
de la bondat de la patrona i de demanar bestretes del sou). Aquell vespre
s’encamina al sacrosant lloc a peu, malgrat estigui a cinc quilometres del
poble.
CONTINUARÀ...
Miquel
Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada