diumenge, 20 d’abril del 2014

UN CARAMELLAIRE AIXERIT


Com sempre que tenen vacances, aquesta setmana santa el Lluc ha pujat a casa dels avis en aquell petit poblet pirinenc. Ara ja ha complert deu anys i no li agrada tant pujar-hi com abans, ja que ell es el més petit de la família i no té cosins. L’únic amic que tenia, un veí de Terrassa, fa dos anys que ja no  hi puja.
Aquest dimarts el l’avi li ha dit per anar a assajar les caramelles, per cantar per Pasqua, abans no hi havia volgut anar mai i ara li a dit que si, a veure si així coneix més gent de la seva edat.

El primer dia estava al costat d’una nena molt trempada, la Gisela, i s’ha fet bons amics, després han vingut el Roc i el Bernat i han quedat els quatre per anar d’excursió l’endemà, com és un lloc petit i tranquil els pares no hi ha posat cap impediment.
Cada dia feien una nova sortida, van anar a explorar la cova del Mussol, el serrat de l’Embut i als cingles de la Pona. Mai havia descobert aquest llocs, amb els pares i avis havien anat a llocs més a prop.

Va arribar el dia de Pasqua i s’ho van passar molt bé cantant caramelles pels carrers del poble, el petit amic amb els seus companys, però aquest dia plegant aviat, després de fer la cantada a la plaça del poble a quarts d’una en sortint  de missa. Cal anar a dinar aviat i toca de menjar la mona.
El dilluns van sortir a les 8 del matí, amb cotxes fins a les cases llunyanes on feien les cantades. Per sort ho van arreglar perquè els nens anessin tots quatre en el mateix cotxe, ja que estàvem preparant algunes trapelleries per aquell dia. La Gisela portava unes pólvores màgiques que feien esternudar i quan cantàvem a casa del propietari principal de la contrada els quatre els van començar a escampar dins tot el grup de caramellaires i encara que fossin a l’aire lliure van començar a fer el seu afecte. Esternuts i plorar els ulls, al final només cantaven dues persones que també van haver de parar per l’encomanadissa. Sort de l’acordió que no va parar de tocar i va animar una mica l’esternudada.

Els van fer una bona renyada, però no va acabar aquí la cosa. Com eren al camp van trobar alguns llengots i tant em Roc com el Bernat en van ficar algun dins l’escot d’alguna noia d’aquelles tant presumides, la Gisela es va atrevir  posar-ne un sota les faldilles  d’una altre noia i el Lluc la va imitar, per un altre cantó. Els crits es van sentir d’una hora lluny; llavors van separar als quatre trapelles i van poder acabar la festa sense més ensurts.
Es dilluns al vespre i el Lluc marxa cap a Barcelona, cap any ho havia passat tant bé. Ja espera el proper cap de setmana per tornar a pujar casa els avis i retrobar-se amb els seus nous i divertits amics i preparar noves trapelleries

21/04/2014/
 

4 comentaris:

  1. Ai, Anna, quins records les "caramelles"...
    Recordo encara com si fos ara, quan vivíem a Avià ( i a d'altres pobles), que el pare feia cantar caramelles als nens de l'escola...El dissabte anaven a cantar a a les masies, acompanyats d'un cavall que portava la bandera, i també amb l'acordionista. El diumenge les cantaven per tot el poble. La mare, la Dolors i jo, ens passàvem molts dies guarnint les paneres i cosint les cintes i els picarols, pels balls...Em fas envegeta, perquè ho trobo a faltar!
    Petonets i bona Pasqua.

    ResponElimina
  2. Pel berguedà encara estan ben vives les caramelles, encara que avui han estat una mica remullades. La trobada final amb tots els grups a la plaça, l'han fet a dins l'església per la pluja. Demà es quan es va per les cases de pagès de la rodalia i també sembla que serà sota la pluja.
    Bona Pasqua per tu també M. Roser i petonets

    ResponElimina
  3. Caram amb en Lluc i la tropa de caramellaires! No m'agradaria pas ser víctima de les seves trapelleries. Hehe, ben animat i divertit aquest relat :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi tant que s'ha d'estar alerta amb aquesta colla de trapelles que només mirant quina la poden fer.
      Una abraçada Silvia

      Elimina