Buscàvem la molsa, les pedres, la
terra, els branquillons i... tot el que formaria part del nostre Betlem, en
aquell bosquet tan acollidor, on sempre havíem jugat a “cuc i amagar”. La
vegetació era atapeïda de diferents
espècies vegetals que ens regalaven el seu perfum únic i meravellós, i ens
permetien gaudir plenament de la natura mentre transcorria la nostra infantesa.
Oh! Que bé ens ho passàvem quan decoràvem
el pessebre! Quina il·lusió! Guarníem els camins per on hi passaven els pastors,
amb el seu ramat, quan es dirigien al Portal de Betlem; engalanàvem les voreres
de la riera on les dones hi rentaven la roba, les rodalies de les granges que els
pagesos hi tenien tota classe de bestiar i el raconet on el caganer s’amagava,
darrere l’arbust més frondós...
No hi cabia pensar que... potser algunes
coses que ens explicaven no s’assemblaven ben bé amb la realitat. Quan ets
menut, ets tan innocent... que pots arribar a creure que els Reis de l’Orient,
quan segueixen l’Estrella, cada nit es desplacen seguint el seu camí, fins i
tot allà al pessebre. Cada matí t’adonaves que, per art de màgia, s’anaven apropant al Portal.
No sé si som prou conscients que,
moltes vegades, quan els anys s’han esfumat, encara que ho recordem vagament, resta
ben present a la nostra memòria l’alegria, la tristesa, la nostàlgia o... ves a
saber quins són els sentiments que se’ns desperten, per més que ja els tinguem una
mica endormiscats.
Any rere any, hem celebrat la vinguda
de Jesús al món, però no sempre amb la mateixa intensitat i la mateixa força
que quan érem nens i crèiem que tot era idíl·lic com un pessebre. La vida ha
esdevingut un camí llarg, reblert de tot un ventall de vivències, no sempre desitjades,
que potser... ens han ajudat a reafirmar aquella fe, o ens han convençut que
tot era una fal·làcia. Qui sap... si no hem sabut conservar aquell esperit jovenívol
que ens feia vibrar d’esperança i de bons desitjos!
D‘acord! Siguem realistes! La fredor
del món i tot el que ara ens envolta; la
manca d’humilitat, els odis, les enveges... aquell rancor que no ens deixa
viure... acompanyat de les coses palpables de la quotidianitat, que fan difícil
que la gent pugui guanyar-se el pa, que propicien que molts infants pateixin
gana, quan és evident que alguns ho
tenen tot. La frustració ens fa qüestionar... Per què d’altres no tenen res? I
en mig de tot això, ja no es parla del pessebre, sinó del consumisme.
Aquestes festes han de ser autèntiques!
Voler és poder! Només cal intentar-ho: ajudant, donant la mà, recolzant... als
qui més ho necessiten. Es pot fer de moltes maneres. Siguem més flexibles amb
les coses que no són com desitjaríem! Cerquem actituds per saber veure els altres
amb uns ulls diferents! Hem d’aprendre a valorar les seves qualitats; nosaltres
tampoc som perfectes!
La llavor que portem dintre, des que
vam arribar al món, ha de ser la nostra força durant aquest trajecte. Cada dia,
hem d’agrair el suport que rebem de la gent que ens estima i les coses bones
que ens envolten, encara que la rutina diària ens les faci oblidar.
FELIÇ ANY
2014 ! desembre, 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada