LA PEDREGADA
Quina pedregada va caure ahir al vespre. Les pedres petaven
als vidres de les finestres i a les persianes. Llamps i trons acompanyaven la
tempesta. Feia basarda. Pensava en que si agafava a algú sense aixopluc, podien
fer-li mal. Gairebé va ploure i pedregar mitja hora sense parar, va ser una tempesta impressionant.
Aquest matí, quan he baixat a l’hort, tinc un petit hortet en
un racó del jardí, on hi faig algunes verdures,
de forma ecològica. Pobres enciams!
totes les fulles trencades i foradades. N’he collit un, potser es podrà
aprofitar una mica l’ull. Just ara que eren el punt i els començàvem a collir, com n’eren de tendres i bons. Les tomaqueres també han rebut, però no tant ,
estaven una mica més arrecerades. Les carbasseres també estan com un colador...
i les mongeteres.
La pedregada ha fet malbé la meva il·lusió de les primeres
verdures que collia a l’hort. Serà qüestió de no desanimar-se, veure les que es
salven i les que no, i plantar-ne de noves . Penso en els pobres pagesos que si
guanyen la vida i en depenen per viure. Tot el treball i esforç de mesos se’n
va en orris en uns instants, per una d'aquestes pedregades estiuenques.
-15 de juliol de 2013-
Hola Anna,
ResponEliminaVeig que tu encara gaudeixes de la caseta i l'hortet, però és dur , quan hi has posat tanta feina i tanta il·lusió que em mitja horeta, se't malmeti tot...Però la meteorologia és així!
Petonets de santa paciència, Anna.
Bona nit M. Roser,
Eliminadoncs si encara tenim una mica d'hortet per entretenir-nos una mica, però aquest estiu entre pluges fortes i la pedregada collirem ben poca cosa.
Petonets de pluja