SILENCI ACLAPARADOR

“Hi ha poques coses tant ensordidores com el silenci” Mario Benedetti

Asseguts l’un al costat de l’altre sense dir res. Així una hora i una altra. Si la dona intenta un tema de conversa la resposta es sempre,  -Si. -No. -Deixa-ho. Un silenci aclaparador retruny per tota la sala d’estar, un silenci ensordidor només trencat pel run  run de la televisió.

 Unes hores més tard, la dona després de preparar l’àpat anuncia,

¾   El sopar està llest.

A la taula de nou regna el silenci, mengen sense cap tipus de conversa, tret que algun o altre monosíl·lab . Res és més feixuc que aquest silenci, el de dues persones que viuen juntes i no tenen res a dir-se, ni res de que parlar.

 Fa anys que es va iniciar aquest silenci, primer tímidament s’anaven esgotant els temes en comú, però encara hi havia els fills i després els nets. Va ser arran de la jubilació del marit, l’estar més hores a la casa sense saber massa que fer, que aquest ha arribat al màxim. A més ell vol que la dona estigui a casa. Abans sortia amb les amigues a berenar, o feia alguna activitat. Ara està tot el dia allà a casa, estant tot el dia junts sense dir-se gairebé res. A les tardes ell llegint un llibre o mirant  algun reportatge, i ella fent ganxet. Ha fet tapets i vànoves per totes les filles i nétes.

 Cada un viu al seu món, el silenci a la casa cada dia es més atordidor, més pesat i dolorós. La dona no pot més, el silenci retruny dintre el seu cap, l’atorrolla. Ha de prendre pastilles per dormir i el cap li dona voltes . Sap que si hagués tingut valor faria anys que hauria deixat al marit, hauria emprès una nova vida, ara no pot, ni te valor es com si ell la tingués lligada de mans i peus.

 Aquest vespre el soroll del silenci pesa com mai, l’home l’ha esbroncat perquè ha tornat tard del super, s’ha entretingut amb una amiga, ell no suporta que parli amb ningú.

 Mentre menja sense gana  ha decidit acabar amb la insuportable vida que porta, amb aquest silenci ensordidor. Després de recollir el sopar i seure una estona en silenci al costat del marit, ha agafat un vas d’aigua i ha pujat a l’habitació, on ha començat a prendre les pastilles per dormir. Una... dues...tres...i així fins el final del pot.

 24/03/2014/