EL GAT.

Quiet, sense bellugar-me gens, ni tant sols un moviment de la cua, com si fos enganxada a terra.

Estirat pla amb les potes davanteres ben plegades i les de darrere preparades per fer el salt. 

Els meus ulls només una petita ranura volen aprofundir en la foscor del forat que hi ha al meu davant per preveure qualsevol moviment. Les narius absorbint l’aire per percebre l’olor del meu enemic. Els ullals preparats i la boca plena de saliva acida com quan estàs disposat a gaudir de la carn rosada del ratolí. 

Per fi esbrino els llargs bigotis de l’habitant del forat, sembla preparat per anar a fer el recorregut i les malifetes habituals.

          JA SALTO!!! 

Amb les ungles sortides dels meus dits, amb la boca oberta i el ullals a punt de clavar-se àvids en la carn del rosegador. 

          FAIG ELS SALT... De sobte... 

Què és això? El forat ha desaparegut, s’ha fet gran, tant gran que primer el meu cap i després tot el cos travessa a l’altre costat de la paret. Més no passen, una mà gran com una grapa de gegant, m’ha agafat pel coll i tiba, tiba del meu cap i del meu cos i em transporta pel forat negre, tebi al principi, gelat després, calent, cremant finalment.

¾    Marramau- crido una i altre cop espaordit.

¾    Marramau- quin mal a la cua sembla que em sigui arrancada. 

Mentrestant, caic, i rodolo e intento esgarrapar les parets del misteriós forat, em salten una ungla rere altra en l’intentar-ho.

De cop obro els ulls, sóc al meu llit prop del braser i escolto la veu de l’amo que diu a la seva muller.

¾    Aquest gat és vell, només dorm i ronca, a més si no caça cap ratolí. És hora de donar-li una bastonada i matar-lo. Només serveixi per menjar i dormir!

¾    Ostres, marramau- salto de cop descrivint una formosa paràbola aprofito la finestra oberta i marxo lluny d’aquella casa on tants anys he estat l’estimat gat. 

Reflexió: Què no tenim dret a jubilació els gats. L’amo fa dies que no va a treballar i rep una pensió cada mes, malgrat que sempre es queixa d’allò tant petita que és.  

Miquel Pujol Mur