COMPLINT ELS SEIXANTA

“No facis als altres el que vulguis que et facin a tu; pot ser que tinguin gustos diferents”   George Bernard Shaw

Aquell dia, tot i ser igual que els altres, era diferent. Era el dia del seu aniversari. Complia seixanta anys, que no es compleixen cada dia. Era una data senyalada, per això la celebraran junts tota la família  amb un dinar al restaurant del Quico. A ell li hauria agradat més fer la festa a casa, com al complir-ne  cinquanta, però és conscient que no pot donar tanta feinada a la Carme, que també es va acostant a la seixantena, per això han decidit de fer el dinar al  restaurant.

Al mati ha rebut l’amorosa felicitació de la seva dona, després arriben les trucades d’alguns amics i aviat es fa el migdia. El que tem més en aquest dia  són els regals. És que ningú pot tenir una mica en compte els meus gustos. Sap que haurà de posar bona cara davant aquella colla de regals estrafolaris de parents i amics que ja s’imagina.

Ja són  al restaurant. És  troben la sogra, els fills, nétes , nores , germans, total uns divuit. Felicitacions, un bon àpat,  el pastis d’aniversari, la cançoneta,  bufar les espelmes. Demanar un desig i finalment ... ha arribat l’hora  dels regals...

Al vespre tornen a casa rebentats. Ha estat un dia agradable. Tota la família reunida. La Carme comenta si li ha agradat el seu regal, el creuer pel Mediterrani, que feia temps que en parlaven. Mentre contesta que si , que li a agradat molt , pensa que la que li agradava era a ella. Ell li hauria agradat més  fer un viatge pel Tirol, però tocarà complaure-la a ella, no cal amargar-li el regal.

El seu fill també s’ha lluït: un mòbil  d’última generació,  dels que  ho fan tot. Jo el mòbil només el vull per telefonar, si tampoc el faré servi per les altres coses. Però cal estar al dia, segons ell . La filla li ha regalat un rellotge de polsera. Quasi era previst,  el mateix regal cada deu anys quan celebren la festa del canvi de número. El vell em funciona la mar de bé, però li he ven agraït.

La sogra, m’ha regalat aquella camisa horripilant, que hauré de portar alguna  vegada, almenys que vegi que porto algun dia el seu regal. Podria tenir el gust una mica millor.

El germà i la cunyada li  han regalat un pijama. Saben de sobres que jo dormo sense, doncs ala,  un pijama, perquè cal dormir amb pijama.

L’altre germana i el marit un paquet d’aquells que pots passar un cap de setmana  al lloc i a l’hotel que vulguis  dels que hi ha al paquet. Està bé, encara que no sóc massa d’aquestes sortides.

Hi ha hagut dos regals que si que li han agradat molt, són els que  més li han plagut. Els de les seves  dues nétes. A més de fer-li un bonic dibuix cada una, la Mónica li ha  portat un llibre, mentre li deia

¾   Avi, perquè se que t’agrada molt de llegir.

Al petit paquet de la Beth, la menuda,  i ha trobat un bonic bolígraf

¾   Avi, com que veig que t’agrada molt d’escriure i sempre prens notes de coses , el meu regal és un bolígraf, perquè puguis escriure molt, i és un d’aquells de punta fina com a tu t’agraden.

Se les va menjar a petons, mentre un llagrimeta li baixava galta avall. Aquelles dues precioses nap-bufes, de sis i vuit anys, si que  havien tingut en compte quines eren les coses que agradaven a l’avi.

Anna – 4 de març de 2014-