Cansat el caminant arriba a un
lloc on hi ha un encreuament de camins i s’atura, dubte per quin continuar. No sap exactament on porta cada un
d’ells, no hi ha indicadors. Quin serà el més indicat per continuar?
Indecís, s’asseu damunt una pedra
que sobresurt a la vorera del camí, el cos cansat li agraeix aquesta treva.
Observa el panorama que té al davant. No pot equivocar-se una altre vegada.
Tres corriols se li ofereixen als seus peus; on portarà cada un d’ells, -es pregunta- Intenta esbrinar
la resposta amb el pensament.
El de la dreta s’enfila per una
pendent de la muntanya; menarà al cim? Quan
serè al cim que faré? Vull arribar tant
amunt i tenir el món als meus peus. No
li plau la idea.
El camí del centre s’amaga aviat
darrera un revolt del camí. Sembla un camí planer, aniria bé pel seu cos lassat
, potser arribarà a un poble proper. Allà trobarà un hostal o una fonda per
descansar i l’endemà continuar de nou la marxa com ha fet fins ara.
El del costat esquerra és un camí
pedregós que sembla que baixa al fons d’una vall, al fons ja imagina un rierol
d’aigües clares, un lloc plàcid i tranquil, més el camí de baixada és molt
dolent, forats i pedres i els seus genolls ja no l’aguanten.
Sap que a d’escollir, no pot
continuar parat, la vida no s’atura, per més frustracions i desenganys que
aquesta li hagi donat , ha de continuar fent via, que hi haurà el final? No té
esma per decidir , tem equivocar-se una altre vegada... voldria escollir la
millor opció per continuar endavant.
De sobte tres cabirols joves
passen davant seu i el distreuen de
les cabòries, li passen a tocar, se’l
miren i trisquen camí avall cap el
torrent. Un impuls, no sap gairebé d’on ni com, l’empeny a seguir-los, a continuar pel camí de la vall .
Premonició, intuïció, encert, no
ho sap, però si que de cop ha decidit seguir el camí de l’esquerre, el camí
pedregós que mena al fons de la vall. No sap si s’equivocarà o no, però si que
té clar que farà tot el possible perquè aquesta
opció que ha triat sigui la millor.
08/03/2014/
Decidir, é una de les coses més difícils que hem de fer a la vida, però no ens podem pas quedar aturats...I no sempre hem d'escollir el camí que ens sembla més fàcil , perquè les aparences sovint ens enganyen; és bo deixar-se portar per la intuició...
ResponEliminaPetonets i bon diumenge, Anna.
Te'ns raó M. Roser, decidir és un de les coses més difícils que hi ha, i ens trobem sovint en la disjuntiva de fer-ho i cal escollir, no importa si ens equivoquen, de tot s'aprèn
EliminaBona setmana que comença
A vegades hi ha gent que necessiten una mica d'empenta quan han de prendre una decisió
ResponEliminaÉs veritat Ariadna que algunes persones necessiten una mica d'empenta i aquesta tan pot venir de persones properes, com d'alguna cosa que passi per atzar.
Eliminauna abraçada