LA PLUJA TORRENCIAL

Feia dos dies que havia arribat a aquella ciutat llunyana i encara no havia parat de ploure. Volia passar unes vacances diferents, i per això va marxar sola cap aquell indret del sud-est asiàtic, però era la època dels monsons i ella no venia preparada per la situació.

Aquella tarda la pluja queia amb més força que mai, ella caminava  pel passeig  arran de riu aquest anava pujant de nivell, el carrer estava solitari, enfundada en el seu impermeable vermell, contemplava encuriosida la situació, mai havia vist res semblant, l'aigua anava pujant i de sobte travessa el llindar del passeig i l'aigua que baixava amb força comença a dominar-la.

 

 Un pànic immens la domina per moments, quan ja anava per caure estirada empesa pel fort corrent, sens uns braços que l’estiren i l’arrastren cap a un vell cassot, del barri, mig atordida i xopa fins el moll de l'os, veu davant seu aquell jove, alt de faccions xineses que se la mira somrient, mentre li dona una tovallola perquè  s’assequi una miqueta. Ella no sap si riure o plorar, empesa pels nervis, la por i l'emoció. Finalment de la gola nomé li surt... GRÀCIEES!!!!!

El jove salvador mig somrient li fa tres reverencies....

  -octubre de 2011-