“No facis als altres el que vulguis que et facin a tu; pot ser que tinguin gustos diferents”
George Bernard Shaw
A la vida passen coses que... en algunes ocasions són de fàcil solució,
en d’altres més aviat són molt complicades. En fi, a vegades també hi ha
malentesos. Però no hi ha res en aquest món que valgui la pena de capficar-se
massa!
El Pere volia comprar un perfum molt especial per una noia que li
agradava molt. Ell era una mica sapastra i... potser un pèl vergonyós. A la
perfumeria, va demanar consell a la venedora però no va dir per a qui havia de
ser el perfum. La noia li’n va aconsellar un de molt bo i bastant caret,
dient-li que era el millor. És clar, que ella des del primer moment es va
pensar que era per al mateix client. I
ell tan feliç! Després tot va ser un desastre. La receptora del regal va intuir
que potser... era un perfum que a ell no li havia agradat i va aprofitar per
endossar-l’hi a ella, fent veure qui sap què!
Però ja no tenia remei... la cosa va acabar com el rosari de l’aurora!
La Maria tenia una amiga que solia anar sovint de visita a casa seva,
però un d’aquells dies hi va anar amb un acompanyant, el seu nen. Al cap d’una estona, el nen va dir:
Tinc gana!
La Maria, no s’ho va pensar
gaire, va encetar un bull de la llengua d’aquells tan bons que, des de la
mantança del porc, el guardava per una bona ocasió, i li va
fer un entrepà ben gros. Més tard el nen va deixar anar una altra vegada:
Tinc gana!
Però quan va veure que l’amfitriona anava de cara al bull, va dir:
Tinc gana de casa!
I doncs, què menjaries a casa? va dir la Maria i el nen va respondre...
Pa amb oli.
Bé, això sí que va tenir una solució ben fàcil!
El Miquel, un bon company de relats de tota una colla d’internautes, va
proposar una frase perquè la gent fessin un escrit que hi estigués relacionat.
Realment era una frase molt intel·ligent, i d’entrada semblava senzilla. Això era
el que aparentava... perquè després els
companys no ho van trobar gens fàcil alhora de
posar-ho a la pràctica. Però, al final, la majoria se’n van sortir com van
poder!
“Fes als altres el que tu creguis que
has de fer; si no se’n surten és problema seu”
3 de març de 2014
Com de diferents són els gustos dels altres del que creiem nosaltres, el pa amb oli del nen n'és un bon exemple. M'agrada molt però, la reflexió final "Fes als altres el que tu creguis que has de fer; si o se'n surten es problema seu". Xapò!!!
ResponElimina