L'ESQUIROL GRIMPADOR

Era un petit esquirol molt grimpador, bé a tots els esquirols els  agrada grimpar, a més era molt juganer, li agradava a  fer grans equilibris, saltant de branca en branca, repenjant-se amb una sola pota.

Vivia tot el sant dia enfilat  a dalt dels arbres. Era una mica solitari, no li agradava de relacionar-se amb els altres de la seva espècie i menys amb els humans dels quals en fugia si algun se li apropava. Tenia el seu niu dalt d’un arbre molt alt, l’havia fet molt confortable el seu habitacle sobre la capçana d’aquell pi rajolenc. Des  d’allà  observava una ample esplanada de copes d’arbres, semblava que un gran mar verd, s’estenia sota seu. Vivia feliç i content.

 Els esquirols per fer aquestes  acrobàcies dalt dels arbres, s’ajuden amb les  ungles punxegudes que s’arrapen i es claven a les escorces dels arbres i pugen i pugen  fins a la copa més alta, i la seva cua ample i llarga els ajuda a mantenir l’equilibri quan caminen per les branques

 El petit esquirol, menjava pinyons i avellanes, també castanyes, nous o aglans, i fruits del bosc; en aquell bosc de pins i alzines tenia el menjar assegurat . A la tardor , agafava molts d’aquest fruits i els enterrava per l’hivern i dalt del arbre hi tenia un rebost molt ben parat. Sempre tenia menjar a la seva caseta ven arreglada dalt del pi, amb el mirador espectacular.

 Un dia van  de bon mati, l’esquirol va sentir un soroll mol estrany, que feia retrunyir tot el bosc. Saltant de branca en branca va arribar fins una clariana del bosc i va veure una màquina i uns homes que tallaven molts arbres, és veien trossos sense cap arbre.

Es va posar molt trist,   -sort que el meu arbre és molt lluny d’aquí , sinó aquest homes dolents fórem capaços de ensorrar la meva casa . Va veure uns esquirols que corrien escapant-se d’aquell lloc. hui! aquest si, que ho passen malament, perquè  han tombat els seus arbres i s’han d’escapar.

 Saltant branques  i baixant per un arbre és va acostar a un lloc on hi havia uns homes mirant uns papers i  fent unes marques als arbres. Va sentir que parlaven del traçat de la nova carretera. Ell no entenia res d’allò que deien, però va quedar molt preocupat, no semblava res de bo.

 Cada dia que passava, el soroll de les màquines s’apropava al lloc on habitava l’esquirol, aquest ja començava a estar preocupat . Un dia de bon matí el soroll ja era allà mateix. Aquella màquina maleïda , ja tallava arbres del seu voltant Primer es va espantar, després cames ajudeu-me es va posar a córrer i grimpar arbres enllà, la màquina estava apunt d’arribar al arbre on tenia la casa.  Quan era allà mateix es va aturar i va girar a l’esquerre, deixant el seu arbre intacte. El seu arbre es va salvar de miracle, això si va tombar tots els arbres dels cantó dret, ara la seva casa quedava desprotegida. Va tornar a viure allà de nou, però els sorolls d’aquells homes, els camions que passaven, per sota el seu cau, les màquines eixordadores, tot el dia retrunyint el tenien atabalat .

S’havia acabat la seva tranquil·litat,  li sabia greu deixar la casa on havia viscut tants anys, però finalment no va tenir més remei que buscar un altre lloc per viure, va cercar un altre indret  completament allunyat d’aquella nova carretera que anaven construint i que havia dessolat el bosc i que havia arruïnat la seva tranquil·litat.

 Es va endinsar de nou en aquell espès bosc, va triscar i grimpar sobre molts arbres, va fer molt camí fins que va trobar un pi molt alt i ferm. Ja esta. Aquest serà el meu nou refugi per viure. Ho va encertar. De moment l’esquirol  va tornar  a gaudir de la tranquil·litat i protecció del seu nou recer, encara que no sap quan de temps, ja que aquella nova carretera  travessa tots aquells llocs fins llavors solitaris. Potser que  aviat porti gent tafanera que s’endinsen per molts indrets i amb els seus vehicles tot terreny arriben als llocs més enrevessats que se’ls posen pel davant i torbin de nou la seva tranquil·litat i solitud.

 

20/02/2014/