On és aquest home?
Feixugament he arribat a la platja. Com em
pesa la panxa! Quines ocurrències té aquest home? Encara no falta una setmana
pel part i... I jo, tanoca total, en deixo convèncer amb allò de la brisa de la
platja i les onades del mar.
I els vespres caminarem tranquil·lament pel
passeig marítim i veurem els llums de
les barques dins la mar. I prendrem un refresc i caminarem amb el seu braç
agafat per la meva espatlla. I
parauletes d’amor a ran d’orella i ...
Així em trobo ara!
¾
Nena
marxo i baixes després, fas cara de cansada, reposa una mica i ens veurem a la
platja. He quedat amb...
I clar he descansat una estona més al llit.
I ara què?
¾
Ja
deu ser amb aquell amigots seus de l’oficina a guaitar les noies joves. Clar, com
jo estic gorda a més no poder! Quasi no puc caminar. Renoi, quina aigua que em regalima
cames avall. Ei! No penseu malament que jo sóc molt primmirada. No és pas,
serà... Vaig de part!
¾
Wally!!!-
crido desaforadament fins que només surt un xiscle petit i afuat de la meva
gola.- Wally!!- encara un crit més fort i agut al mateix temps. I el Wally qui
sap on és. I quin dolor, sord i persistent a dintre meu.
A aquella senyora rodejada de nens, li
demano ajuda:
¾
Per
favor em pot ajudar- Pobra dona quin ensurt s’ha dut. Ha cridat al seu home.
¾
Pepe,
telefona a la ambulància, corre!
Sobtadament una mà em toca l’esquena i el
cel se’m fa més clar.
¾
Wally,
per fi has vingut.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada