En la nostra recerca de nous
llocs aquesta vegada anàrem a Sant Romà de Valldarques. Per la carretera de
Coll de Nargó a Isona al quilòmetre 26,4 ens trobem un gran edifici anomenat
els Vilars, segons dades podia ser un antic castell (possiblement una casa
forta) i on hi ha una petita capella sota l’advocació de Sant Miquel.
En aquest punt perfectament
senyalitzat surt una pista de terra que en 3 quilometres ens condueix fins el
poble de Valldarques i la seva església de Sant Romà, El paratge és fabulós pel
seu entorn feréstec enmig de la fondalada de la vall.
El lloc d’Arques, esmenat en
el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix l’any 959 en na
donació d’una heretat, El 1022 el trobem com a límit del castell de la Rua.
Després es esmentat en diferents documents de límits fins l’any 1110.
El lloc pertanyia al bisbe
d’Urgell i com tal consta en el fogatjament del 1358 i en el Spill del 1519. En ambdues relacions es parla de la
vall d’Arques, forma que es troba en un document del 966.
En el llibre de la dècima del
bisbat d’Urgell, del 1391, figura el capellà d’Arques dins el deganat
d’Urgellet. En el llibre de visites del 1758 apareixen com annexes varies
capelles properes a diferents cases.
L’església de Sant Roma és un
edifici romànic compost per una única nau oberta, a llevant, a un absis
semicircular que s’uneix a la nau mitjançant uns simples ressalts.
La nau és coberta amb una
volta de canó de mig punt, reforçada amb tres arcs torals, que arrenca d’una
cornisa bisellada, tret que també es dona a l’absis, que és coberts amb una
volta d’un quart d’esfera. La simplicitat compositiva de les façanes només és
enrevessada per un sobre alçament posterior i l’adossament d’uns contraforts
atalussats situats al mur de migdia , on també s’afegeix el cos modern de la
sagristia.
La llum entre a la nau per una
finestra a l’absis, de doble esqueixada, i un ull de bou a la façana de ponent.
La porta d’entrada es troba a
la façana sud i presenta dos arcs de mig punt en degradació.
La decoració es concentra a
l’absis, amb un fris frontal format per un engranatge de prismes. Aquest fris
és ben singular i s’allunya de les formes que sovintegen, on els engranatges
són compostos amb dents de serra, formades per blocs col·locats de biaix.
L’element més important, la
joia de l’edifici, és el campanar de torre de planta quadrada amb finestres als
quatre costats, format per una socolada alta i tres pisos separats per motius
llombards.
El primer presenta dues
arcuacions cegues, el segon té una finestra amb columna de capitell
mensuliforme dins un emmarcament amb arcuacions i, l’ últim dues arcuacions
cegues més grosses que les del primer pis amb un òcul central cadascuna.
Hi ha un efectes plàstic
singular al combinar els clarobscurs de les finestres amb la decoració
llombarda. El cimal és cobert amb una teulada piramidal molt aplatada,
recoberta com la nau i l’absis, amb lloses.
Cal destacar les restes de
pintura mural de traços vermell sobre fons blanc existents sota les arcuacions
de les cares nord i est del primer pis.
Recentment s’han fet obres de
millora i conservació de l’edifici, cementiri i el seu entorn. Al costat hi ha
les cases, majoritàriament buides del poble. He volgut inclourà una fotografia
de l’interior de l’església treta d’un arxiu d’internet.
L’església de Sant Romà
s’inclou dins l’arquitectura romànica llombarda del primer terç del segle XII.
Sant Romà de Valldarques està catalogat
i protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.
Un bell lloc per conèixer, com
tants n’hi ha al nostre país i que lamentablement molts són caiguts en l'oblit.
Text i recull dades. Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
