No es cansava de mirar com
refulgia aquella petita peça davant el mirall del quarto de bany mentre el sol
l’il·luminava a través de la finestra. El seu exmarit mai li havia regalat cap
joia important, només un esquàlid anell d’or
quan es van casar i alguna petita peça de bijuteria per algun
aniversari. En canvi l’Eduard, tot i que només feia tres mesos que estàvem junts, ahir, que era el seu aniversari la va sorprendre amb
aquell valuós anell . Si per la nit era bonic ara amb la llum del dia ers extraordinari.
L’única pega era que no havia
encertat del tot la mida, li ballava una mica al dit. Ja havien quedat per la
tarda, quan tornés de treballar anirien al joier que li ajustaria l’anell.
Se’l mirava i remirava mirava, quan va entrar la seva filla
disparada al bany.
¾
Mama, surt del lavabo que tinc una urgència.
Mentre deia això ja l’empentava
cap a fora, la dona patina una mica i s’agafa al jersei de la noia i surt
disparada , sense adonar-se que l’anell havia quedat enganxat a la camiseta
d’ella. Quan va fer una mica que era fora es va adonar que no portava l’anell
al dit.
¾
Laia, surt... sobretot no tiris de la cadena.
En aquell moment es va sentir com
l’aigua sorollosa baixava avall per la taca del WC.
¾
Noooo.... –va cridar ella..
La noia va obrir la porta tot
mirant-la estorada, no entenent el que passava,
¾
Com vols que no tiri l’aigua, amb el pastel que hi
havia.
¾
L’anell, m’ha caigut l’anell. Espero que no hagi
anat a dins el wàter.
¾
Ostres, aquell llamp d’anell que t’ha regalat
l’Eduard?
¾
Si, es deu haver enganxat amb la teva samarreta.
Ja tenim la mare i la filla
buscant, primer en la samarreta de la filla i després per tots els racons del lavabo. Dins la
banyera, al plat de la dutxa , rere i
sota els armaris ... res, l’anell no
apareixia per enlloc. Llavors ja van suposar on havia anat a parar, vam buscar
dins la tassa , res, apareixia tota neta i brillant. No podia ser, que
haguessin perdut l’anell, haurien de buscar una altre sortida.
A la sortida del bloc de pisos ,
al pati del darrera, hi havia una tapa que donava a un petit dipòsit que si
acumulava la porqueria de l’edifici abans de saltar per una reixa cap al
clavegueram principal. És van proveir de guants
i unes pinces velles de la barbacoa i ja tenim les dues dones
furgant en els líquids elements, entre
alguna basca per la forta ferum dels excrements. Aviat va quedar la dona sola , ja que la joveneta
no podia suportar aquella intensa pudor.
Quan feia més de mitja hora que
remenava merda li va semblar que veia una cosa negra rodona, compacta . Va
ficar el braç en el viscós líquid i va agafar aquell petit objecte que
s’enfonsava i sobresortia . Va abaixar tan el braç que el guant se li va omplir
de porqueria per la part de dalt, però els dits van agafar ven fort l’objecte
rodó.
Va ser un goig sense
alegria, només era el cercle rodó d’una
ampolla de plàstic. Desanimada la dona va parar de buscar i va tornar cap a
casa davant la mirada estupefacta d’una parella
de veïns l’escala, que van pensar
que la dona estava grillada.
És va treure la roba bruta, tot
pensant quina excusa donaria al seu company per no tenir l’anell, li diria la
veritat? No... que s’empiparia molt. Havia
de buscar una bona excusa, però quina?
Aviat arribaria ... Abans d’anar-se a dutxar va decidir ficar la roba a la
rentadora i i també la de la filla per treure la pudor de casa, abans però li va fer una esbandida per
treure’n la fortor principal. Havia de buscar una excusa ràpid de presa, però
no se li en acudia cap . Desanimada es va posar a esbandir la camiseta de la filla i al anar-la a ficar a
la rentadora, va trobar una cosa
boteruda enganxada a la caputxa de la peça. Va palpar... no s’ho acabava de
creure ... Era l’anell! el seu anell de
brillants! just en el moment que l’anava
a entrar la peça a la rentadora.
Va esclafir en un gran plor, que
no podia dominar pels nervis acumulats en tota aquella estona i així la va
trobar l’Eduard quan va arribar, tremolant,
plorant, tota bruta i amb aquella forta ferum i ... amb aquell llamp d’anell brillant
a la ma.
22/11/2016/
