El
Marc surt de casa tranquil·lament amb la idea d’esmorzar al bar que hi ha dues
cantonades més avall. Durant el camí se li acosten dues dones, ja les coneix de
sobres, sap que volen per cinquantena vegada explicar-li el seu credo. Cada
matí, el mateix i com cada matí les esquiva.
¾
Escolti
senyor...
¾
Ai!
Quan ho lamento- fent una ullada ràpida al rellotge- potser demà les podré
atendre- i sense parar marxa carrer avall. Com veu de reüll la mirada
desencisada de les dones assenyala un cop més el rellotge, no hi ha que
ensorrar la moral a ningú, i deixa anar un.- Tinc tard, el meu cap és un
malparit.
Només
travessar el pas de vianants veu dos xicots joves, alts i rossos vestits correctament, fins i tot encorbatats,
que sembla ben bé vagin a treballar a un banc. Amb un somriure amable i amb
passes ràpides enfilen directament a la seva direcció com per coincidir en la
seva trajectòria. Altre cop guaita el rellotge i ficant-se les mans al cap, com
en un gest de desesperació, per arribar tard a la feina, inicia una corredissa
que l’allunya del punt d’intercessió dels dos camins. Per fi, quasi corrents
pel temor a que els dos postulants vulguin iniciar una cursa en la seva
persecució, albira la porta del bar. Girant-se a dreta i esquerra i fent una
darrera llambregada a la seva rereguarda, per por als temuts salvadors de la
seva ànima, obra la porta i es capbussa dins l’establiment.
L’inhabitual
ambient el deixa sorprès, es fa la següent reflexió.
¾
Tant
ha canviat aquest bar en les darreres setmanes.- Enquimerat observa a tots
costats i pensa: Què fan els clients d’aquesta cafeteria.
L’aire
és dens, l’olor espessa i un xic sofrosa. La il·luminació tamisa amb una
tonalitat vermellosa tot el local. Els clars i foscos emmarquen encara més el
roig sang. Els clients mig s’entreveuen sense saber que és el que fan exactament en les repletes taules.
¾
Bé,
deu ser a causa de l’excitació de la carrera anterior.- I sense pensar-s’ho gens, s’asseu al tamboret de la barra i demana
un tallat i un croissant.
¾
Ostres!
Que canviat que està el cambrer.- Vesteix una jaqueta també vermella, més aviat
d’un morat sanguinolent. El somrís servicial de sempre ha desaparegut, ara un
gest d’ansiós desig emmascara la seves faccions. El Marc mira el croissant i
veu les dues banyes reflectides amb les que porta al cap l’amable barman.
¾
Ostres!
– torna a repetir espantat- Què passa aquí?
La
mà del cambrer es posa poderosa damunt el seu braç. El noi observa els dits i
el sorprenen les ungles com urpes ansioses per clavar-se en la seva carn.
¾
Vine!-
li mana el banyut amb una veu fosca i cavernosa- Vine, que et vull oferir un
nou món.
¾
No,
si jo ja estic bé amb el meu. Sap què, tinc tard!
¾
Tard
dius, tard serà per la teva ànima si no admires la meva oferta.
Tibant-lo
el condueix a la primera taula on hi ha tota mena de menjar, a quin més
desitjable.
¾
Mira
aquí podràs satisfer la teva fam de tota mena de menjar inimaginable. I si el
que vols es beure, els meus satèl·lits et portaran els millors vins i licors de
la terra.
En
veure l’aire indecís del noi, el diable (no és ningú més) l’agafa i el porta a
un racó i li mostra homes i dones retorçant-se en múltiples posicions, cercant com
aconseguir l’orgasme una i altra vegada. El Marc mira estupefacte aquell
pandemònium, perquè no comprèn qui hi ha amb qui. Homes i dones aparellats i
barrejats amb dones i dones, homes i homes, i fins i tot animals. Tots formant
grups luxuriosos sense saber que els atrau.
¾
Veus
allà, hi ha cofres amb mils de doblers d’or perquè puguis agafar-los i
gaudir-ne comptant-los i omplir-te’n les butxaques. Damunt la tarima de
l’orquestra, hi ha persones disposades a notar la teva ira. Pots escridar-se-les,
pegar-les i trepitjar-les que mai es rebel·laran. Altres, si tu vols,
protestaran amb veu llastimosa. Pels superbs hi ha un altre estadi per observar
les desgràcies dels demés i sentir-se superior. Aquí en aquesta religió
immemorial, millor dit en aquesta església total, cap tothom. Sense haver de
resar, ni humiliar-se ni penedir-se de res. Ni seguir les regles de qualsevol
altra religió.
El
Marc desesperat arranca la màniga de l’urpa i exclamant un:
¾
Vade
retro!- fuig corrent pel portal del bar, de l’infern o ves a saber què.
En
sortir va a ensopegar amb un grup que discuteixen sobre religió mentre li donen
llibres i llibres. Totes les representacions religioses del món hi tenen
presencia, antigues i noves creences des de la més extremista fins la més
moderada, i fins i tot, els budistes. Tots en un aquelarre, pitjor que el de
les bruixes, li entreguen llibres, es discuteixen, es donen empentes i s’insulten
entre sí per oferir-li encara més llibres i més promeses.
El
Marc fuig esparverat i s’imagina la bronca del seu cap. Se l’imagina i la rep a
l’entrar a la feina essent portador de llibres.
Aquest
diumenge el Marc ha marxat com cada setmana a la caseta d’un poble de muntanya.
I mentre mira pel finestral, fa fred encara, aprofita els llibres per fer-los
cremar a la llar de foc i escalfar una mica l’habitació. Per reflexionar no hi
ha res més adient que observar la natura i pensar que ha estat un regal pels
humans sense voler aprofundir més.
Miquel
Pujol Mur.
