PASQUA I LA MONA

 

Ahir al matí, passejant per una plaça de Berga, em vaig trobar una colla de nens i nenes molt petits, de tres o quatre anys ,   serien d’alguna escola infantil o guarderia,   amb unes monitores que els acompanyaven,  davant d’una pastisseria on els aparadors estaven plens a vessar de mones de diferents tipus , grans , petites mitjanes, de nata, fruita, crema, xocolata... decorades amb elements molt variats, des de els típics ous de xocolata i figures de tota mena... de còmics, de futbolistes,  trens, cotxes,  cases, ...  

Els menuts estaven expectants, senyalant aquesta o aquella altre mostrant al company la del darrera , amb unes cares de curiositat i d’alegria . i amb els ulls esbatanats. M’he quedat una estona mirant aquelles carones s il·lusionades. Les mones ni les he mirat.

S’acosta la Pasqua - he pensat – es clar, demà ja és  dijous sant, com passa el temps. Llavors el meu pensament divaga en altres  temps, quan jo  tindria la edat dels petitons. Eren temps de postguerra  i a casa no podien comprar la  mona, ni els padrins  que vivien lluny i sovint tenien molt fillols. Jo també me les mirava il·lusionada les mones de l’única pastisseria del poble.  davant d’aquelles meravelles, molt menys espectaculars que les d’avui, la boca se’m feia salivera.  Però el dia de Pasqua la mare  feia una mona casolana amb una mena de pa de pessic amb melmelada dintre i coberta de xocolata. Que n’estava de bona també!

Les tradicions de Pasqua les havíem seguit sempre a casa. A la nit la Vetlla  Pasqual, al matí a escoltar o ve cantar caramelles i després de dinar ...la mona. El diumenge o el dilluns  la mona no ha faltat mai a casa.

Ara, La Pasqua i les tradicions son molt diferents . Per Setmana santa, la gent agafa vacances i fan sortides o bé pel país o marxen a llocs llunyans. Sovint per Pasqua alguns de casa són fora, però la mona la mengen el diumenge o el dilluns, segons el lloc  on siguin, també dissabte, el dia en que  es pot reunir  tota la família.

Llevat aquest dos últims anys, que amb la pandèmia tot ha estat diferent, la gent, per prudència no es podia reunir, tampoc nosaltres no ens hem pogut reunir amb les fills, però això si a casa la mona no ha faltat. Una de petitona per dues persones i a passar la Pasqua.

Quan va néixer el nét, l’únic que tenim, ara ja es gran , per Pasqua, pares i avis estàvem molt il·lusionats per veure que faria el petit quan veuria aquell gros pastís, tenia poc més d’un any . Es va mirar la mona encuriosit, va treure el cotxe de xocolata de sobre i el va guardar, quan es va ficar el primer tros de pastis a la boca fa fer unes ganyotes rares i no en va voler més,  mai li ha agradat  ni de petit ni de gran . No li agraden les mones ni cap tipus de pastis. Contra gustos no hi ha disputes.

13/04/2022/