dimecres, 23 de març del 2022

VULL VIURE PER SEMPRE


 


“Tinc la intenció de viure per sempre o de morir en el intent” això  és el que  havia pensat sempre l’Oleguer, avui ja un senyor gran de vuitanta cinc anys que encara està en el intent. 

Això de morir-se no anava amb ell, el seu cap sempre rumiava, encara que de jove no havia pogut anar a la universitat , perquè  es va posar a treballar molt jove per ajudar als seus pares que vivien molt precàriament, el  pare va morir molt aviat i ell es va jurar treure a la  mare de la pobresa i donar-li una vida confortable. Va treballar molt i de valent;  la sort li va venir de cara i va aconseguir el seu objectiu, quan tenia poc més de vint anys.

 A més de ser treballador  sempre l’havia dominat  una curiositat  innata, que el va portar a formar-se  i a explorar pel seu compte diferents aspectes de la vida de les persones, la salut  la genètica, la biologia. Des de jovenet estava acostumat a llegir molt i més endavant, sense problemes econòmics, s’hi va dedicar exclusivament.  Diferents investigacions pel seu comte el van dur a indagar  sobre  la mort i la manera de perllongar la vida més enllà del temps, cosa que el va portar a ficar el nas en diferents teories i a investigar sobre el més enllà i les maneres de fer per intentar  viure eternament .

Una de les moltes conclusions recollides en alguns llibres que va publicar sobre la investigació de l’home, i el benestar en que , la forma de cuidar-se, fer esport , caminar, menjar de manera sana incidien en la salut de la ment i del cos i aquet podia aguantar anys i panys, és clar que aviat va topar amb la teoria de que per haver-hi vida hi havia d’haver mort , ja que sense mort no hi ha vida.

Una altre de les  conclusions a que va arribar va ser que tenir fills, néts... et continuava la vida en ells i  les següents generacions i així vencies la mort , els teus gens continuaven vivint en els altres, però va  passar que,  tot i haver  estar casat en tres ocasions mai va tenir cap fill.

Va seguir donant voltes i buscant noves deduccions al misteri de la mort. La mort només és un canvi d’estatus, l’energia, la pròpia essència continua viva i és reencarna de nou en un altre ésser , però això de que podria arribar a ser una planta,  una formiga  o una serp, no el convenç i aviat ho va descartar.

Més tard, cap als cinquanta anys va intentar buscar la solució en la  CULTURA, que la única forma de no morir és que les seves idees, pensaments , històries, descobertes i teories quedessin plasmades en un  llibre (ja n’havia escrit altres) així en quedaria constància i la seva naturalesa  continuaria viva i la vida no hauria estat en va. Això, és clar, sempre que en el futur, els llibres no quedessin arraconats en algun prestatge  i mai ningú n’arribes a llegir cap.

Moltes d’altres investigacions i teories han continuat al llarg de la vida del nostres home, escrites algunes, altres descartades d’antuvi,  i també algunes que ha intentat dur a terme.

Ara fa uns anys, ja sobre  dels vuitanta,  el va agafar l’època de la Pandèmia del Covid-19, tot i que en un principi va ser  un gran defensor del negacionisme, que això no era res i que els governs volien atemorir la població. Al  maig del 2020, el va agafa i va morir la seva tercera dona que era molt més jove que ell, després d’estar un mes en coma induït, tot i que ell no el va agafar va canviar radicalment la seva visió de la malaltia.

Ara està seguint  fidelment  les prevencions  per prevenir-se del virus, surt més poc de casa, encara intenta buscar solucions i respostes als temes que sempre l’han preocupat. La setmana passada va rebre la primera dosis de la vacuna, està content  tot i que han trontollat moltes de les seves teories, continua intentat viure , sinó per sempre, com més temps li sigui possible.

 /08/04/2021/

 

2 comentaris:

  1. Saps que jo també en conec algun d'aquests i després si va quedar...Això de voler viure sempre és una il·lusió irreal! L'important és que el temps que ens duri la vida, la podem gaudir am pau i salut...
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
  2. Em sembla que n'hi molts que creuen que la vida durarà sempre i tens molta raó que el que és important és viure el temps que duri de la milor manera posible, sobretot gaudint de pau i salut .
    Una abraçada M. Roser.

    ResponElimina