EL JERSEI DE RATLLES

“He trobat un jersei de ratlles a sota el llit i no és de ningú de casa...”

La Paula està esverada, acaba de trobar un jersei de ratlles a sota del llit,  i no és ningú de casa... l’agafa, el mira, és de llana fina, suau; l’ensuma, fa una olor fresca de noia jove i ja es comença a mosquejar. L’estira mira la talla, una mitjana de dona ben formadeta i no massa grassa... Vaja!

Dos dies que marxes i apa , -pensava- el noi  fa de les seves. Però no pot ser, sempre m’ha estat fidel i mai li he notat cap canvi sobtat, però ja diuen que dels homes no et pots refiar de cap. La primera vegada que el deixo sol a casa dos dies sencers i dues nits, però es clar no podia pas deixar la mare sola a l’Hospital acabada d’operar. Avui s’ha quedat una neboda, arribo per descansar una mica i mira el que em trobo. Es clar que a les nits hi havia la Eva, però de dia quan era a l’insti... Vaja, que el molt banastra  s’ho muntava molt bé. En aquell moment ell entrava a casa i al veure-la li va a fer un petó, aquesta empipada li rebutja la carícia,

¾    Que coi et passa, has arribat de molt malt humor.

¾    Això amb passa –tot plantant-li el jersei davant dels nassos.

¾    I... que vol dir aquest jersei? –demana estupefacte

¾    Que l’he trobat sota el nostre llit. Que en saps alguna cosa.

¾    Que vols que en sàpiga, no se com pot haver anat a parar allà.

¾    Ah, així el coneixes? - Pregunta la dona amb sarcasme.

¾    No l’he vist en ma vida, però podria ser  de l’Eva.

¾    L’Eva no té cap jersei com aquest.

Encara van discutir una estona més. L’home s’anava empipant per les acusacions que li estava fent la dona, tot per un trist jersei de ratlles, podia ser de qualsevol, però es clar qui el va anar a amagar a sota el seu llit, també era una mica sospitós.

¾    Mira Paula, deixem la discussió que no ens portarà en lloc, veuràs com tot s’aclareix. Que tal segueix la teva mare?

Va anar bé aquell canvi de conversa, la dona es començava a adonar que potser havia ficat la pota. Segur que la cosa s’aclariria aviat.Quan va arribar l’Eva per dinar, va sortir el tema del jersei . La noia va fer un sospir exclamant,

¾    És el jersei de la Marta, la que em dona classes de mates; com la calefacció anava molt forta se’l va treure. Avui m’ha demanat si l’havia trobat?

¾    Com a  anat a parar sota el nostre llit –va preguntar el Francesc.

¾    Ah, devia ser el “Pelut” sempre s’ho emporta tot. Sortia de la vostre habitació.

¾    Aquest maleit cadell. Ho podia haver pensat. –diu la Paula compungida.

La dona va demanar disculpes al marit per haver dubtat d’ell i aquest rient va respondre,

¾    Tu creus que si et volia enganyar hauria portat la fulana a casa. Que poc em coneixes.

L’endemà a la tarda, el Francesc és a casa de la Marta, com moltes tardes, on la parella viuen una tòrrida i apassionada història d’amor. Ja satisfets, mentre descansen  comenten l’incident dels dia anterior , " ahir va venir de poc allò de ...  que amb una veritat descobreixen una mentida, o era a l'inrevés” .      Caldrà anar més amb compte d'ara en endavant. 

       

23/11/2019/