diumenge, 25 de novembre del 2018

LA MARMOTA



L’Anna, “la profe” avui ha dit que ens porta un regal per al grup d’escriptura del dissabte. Ha tret un paquet gros embolcallat amb un gran llaç groc i la posat damunt de la taula.

Al treure el paper, em descobert que hi havia una gàbia i a dins una marmota hi dormia plàcidament. Hem quedat tots bocabadats i sorpresos. Crits i gestos d’admiració...  “ho...” “quina cosa més maca! “  “que tendre” , “que bonica”. Tothom l’observava entre encuriosit i sorprès i sobretot  quan la bestiola ha obert els ulls i ens ha mirat. 
Llavors la profe ens ha dit,
¾    Des d’avui aquesta serà la vostra mascota, la mascota del grup.

El problema ha vingut quan han parlat de com i qui se’n hauria de fer càrrec, qui l’hauria de cuidar. Sembla que la cosa més lògica seria fer torns rotatius, cada setmana cuidar-se’n una persona diferent. emportar-se-la a casa seva i portar-la el dissabte següent.
Llavors han vingut les de dolor. Cadascú va exposar la seva raó per evitar fer-se’n càrrec,  “què si el meu nét té al·lèrgia als animals de pel”,  l’altre, que “la dona o el marit no suporten els animals a casa”, un altre, “nosaltres marxem sovint i no la podem deixar sola”... i així una i una altre excusa per evitar cuidar aquell animaló.
¾    No hi ha ningú que pugui cuidar de la marmota- va dir l’Anna tota mosquejada . Com  pot ser que sigueu tant ingrats?

Tota la colla del grup estava amb el cap baix, sense gosar mirar “la profe” , aquesta encara anava lamentant-se de la falta d’interès per regal. De sobte va callar, hi va haver un silenci sepulcral, ningú gosava dir res. De cop l’Anna va esclafir en una gran riallada,
¾    Que tot és una broma!!!  Quines cares. És la marmota del meu fill.

/25/10/2018/



2 comentaris:

  1. Els animalons ens agraden molt a casa dels altres, però si els hem de cuidar nosaltres ja és una altra història...I mira que és ben bonica aquesta marmota, un bon rega pels dormilegues!
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó M. Roser, els animalos són molt bonics però a casa dels altres, que ja és el que s'imaginava la nostre "profe".
      Una abraçada.

      Elimina