divendres, 8 de juny del 2018

RELAT DE PARAULES CONVINGUDES


Fa uns dies he canviat de residència. En la que vivia al poble em deprimia, només carrers estrets, el pont i el riu. Ara m’he allunyat de la ciutat i respiro aires purs des d’una casona anomenada la “Casa Vieja”. La realitat del nom castellà no el sé esbrinar. Potser en aquest racó de món situat entre les fronteres de les terres d’Osca i les de la Vall d’Aran és fàcil l’assimilació de noms.

Estic assegut a la balconada. Els meus ulls, de mirada un xic esmorteïda pel pas dels anys, miren amb delectança la muntanya nevada, que vestida de blanc color harmonitza amb les altres. El meu pensament veu de nou els camins que de jove em permetien aconseguir el cim; ara ja no em queden més que els records.

Repapat en la butaca, bec un suc de meló amb un xic de vodka, refrescant i trencador; per un costat el dolç suau de la fruita i per l’altre la força del licor. Si algú ho desitja pot provar-lo, és una recepta meva de la qual no penso cobrar drets d’autor.  

Mentre assaboreixo pausadament la beguda, penso en la mala sort del meu trasllat a aquest nou lloc. Només baixar del cotxe he ensopegat amb l’escaliinata de la casona i m’he rebregat el peu. La conseqüència d’aquesta fatalitat fa que una crossa sigui la meva companya durant uns dies.

Sincerament crec que era tal l’espectacle ofert al meus ulls que m’he embadalit mirant la neu. Prenc una manta que hi ha damunt d’una cadira, al meu costat, i mirant de bellugar-me el mínim m’he embolicat amb ella. No voldria que els meus moviments fossin la causa de què el meu peu malferit em faci cridar de dolor.

La suavitat i la amorositat de la manta de llana fa que la meva memòria, ja caduca,  em retorni als teus braços càlids. Suavitat, calidesa, amor, carícies, quantes coses que no valorem suficientment i que es poden perdre en un moment. Normalment, no tornen  mai més amb nosaltres.

Libo una mica del licor i em deixo portar per aquell segon sublim en què la lluna ha sortit del seu cau. Ben bé sembla que vol anar, com amant donzella a l’encontre del sol que s’amaga en l’horitzó.

Però com el desig del retorn de la joventut, és difícil que aconsegueixi els seus propòsits.

Miquel Pujol Mur

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada