diumenge, 30 d’abril del 2017

ROMANÍ A LA TERRASSA



Fa un any que et vaig collir,
I et vaig plantar a la terrassa.
T’enyorava romaní.
Enyorava el teu perfum
La teva aspror i la frescor.

Ara  estàs aquí curull,
farcit de  floretes blaves,
que exalten tots els sentits,
des la vista, oïda, tacte,
a l’olfacte i fins el gust

Em recordes aquells anys
jovençans,  plens de nostàlgia
Amb els pares i germans
I la cuina  de la iaia.
La terra aspre, el fang, la vinya,
Els matolls prop la barraca,
barrejant-se aquella olor,
amb la dels ceps, i els raïms,
junt amb la suor del pare.

Tot això ara és passat,
Però aquelles olors llunyanes,
Respiro cada matí,
així que obro la finestra,
i et contemplo romaní.


29/04/2017/


2 comentaris:

  1. Molt bonic aquest poema tan muntanyenc...Jo n'he tingut sovint de romaní al terrat, però mai em dura més d'un parell de temporades!
    "Sota l'ombreta l'ombreta l'ombrí
    flors i violes i romaní!"
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
  2. Aquí al costat hi ha una planta de romaní que fa tres anys que hi és hi està espatarrant. A veure quan durarà la meva?
    Un record molt maco de quan erem joves, amb aquesta estrofa de "Que li donarem a la Pastoreta".
    Una abraçda M. Roser.

    ResponElimina