FRUSTRACIÓ

(Un goig sense alegria)

Estava content quan va travessar aquella porta. El seu somni per fi es faria realitat, l'havia estat esperant tants anys. 

Quan es va jubilar en Felip, la setmana passada, ja es veia ell ocupant el seu lloc de Director del Departament Comercial. El seu nom sonava amb força entre els companys, era el que tenia més mèrits i el més expert en la matèria. Si que era una mica gran, passava una mica dels cinquanta, però el lloc requeria  una persona responsable i amb experiència que ell havia acumulat treballant colze a colze amb el Felip. Estava un xic nerviós la passar aquella porta vidriada dels despatx personal  del Director General, que el dia abans l’havia citat per avui a les deu.

Després de saludar-lo cordialment es va fixar en aquell xicot jove que estava també allà amb ell, no passaria de la trentena  -seria el seu fill- va pensar de primer. Així que el Director va començar a parlar es va donar compte del seu error .

Va començar agraint-li els seus anys de perseverança i dedicació a l’empresa i que esperava que continues així en endavant.  Ocuparia un nou càrrec... el de Subdirector del Departament, i treballaria a les ordres del  nou Director, el senyor Narcís Balcells, aquell jove que tenia al costat, que era un gran expert en màrqueting i en les noves Tecnologies i que esperava que col·labores amb ell com abans ho havia fet amb en Felip. S’ha d’estar a  l’alçada dels nous temps si no volem quedar-nos enrere. –va afegir .

El Narcís li va donar la mà i amb un gest simpàtic li va etzibar que confiava en que s’entendrien  molt bé. L’home va intentar forçar un somriure, mentre li estrenyia la mà, intentant amagar el seu desencís i la seva frustració.

Va tornar cap cot i en silenci al seu lloc de sempre davant la mirada burleta dels seus companys. Ell seriós pensava que havia estat un goig sense alegria, però podia haver estat pitjor. Per un moment allà dintre havia cregut que l’anaven a fer fora de l’empresa i que l’havien substituït  per  aquell titella.

10/10/2016/